dijous, 29 de setembre del 2011

"DUERME TRANQUILO" de Alfonsina Storni

Bella poesia de la turmentada Alfonsina. Encara  que s'expressa serena i tranquil·la els seus versos destil·len una immensa amargor i impotència.



Dijiste la palabra que enamora
a mis oídos. Ya olvidaste. Bueno.
Duerme tranquilo. Debe estar sereno
y hermoso el rostro tuyo a toda hora.

Cuando encanta la boca seductora
debe ser fresca, su decir ameno;
para tu oficio de amador no es bueno
el rostro ardido del que mucho llora.

Te reclaman destinos más gloriosos
que el de llevar, entre los negros pozos
de las ojeras, la mirada en duelo.

¡Cubre de bellas víctimas el suelo!
Más daño al mundo hizo la espada fatua
de algún bárbaro rey. Y tiene estatua.

                                 Alfonsina Storni

dimarts, 27 de setembre del 2011

"LA SOLEDAT" de Josep Maria de Sagarra

Avui fa 50 anys que ens va deixar Josep Maria de Segarra.
Sembla una data prou important tot i que no se l'hi a donat gaire ressò.
El recordem amb aquest sonet. És el nostre petit homenatge.

 
La conversa ens renova cada dia
i havem nascut per caminar amb la gent,
i ara volem l'amic i ara l'aimia
per dir la joia o el defalliment.

Però hi ha estones en què re ens plauria
com la puresa amarga del moment,
en què lliures de tota companyia
cerquem nostre esperit calladament.

I fem amb el desig un bell viatge
a una terra suau de paisatge
silenciosa en arribar la nit,

on només ens conforta i acompanya
una estrella damunt d'una muntanya
i el batec invencible dins del pit.

                      Josep Maria de Sagarra

diumenge, 25 de setembre del 2011

"ROMANÇA SENSE PARAULES" de Joan Maragall

Continuem amb els diumenges dedicats a Maragall. 
El d'avui és un poema que explica una escena quotidiana i senzilla. És molt visual i al llegir-lo evoca un escenari idíl·lic, lluminós i acolorit.



En la pica de la font 
neda una rosa vermella;
acotada al raig del broc
hi beu una joveneta;
per la barba i coll avall
li regala l'aigua fresca;
els germanets més petits
riu que riu de la mullena;
ella riu i ben ensems
i al cap de vall s'ennuega...       
Tots se posen a xisclar,
s'esvaloten i s'alegren,
i el més petitet de tots,
en bressol dins la caseta,
al sentir aquell brogit
tot nuet, riu i perneja
i es posa a cantar tot sol 
una romança sens lletra. 
 
                           Joan Maragall 
                          "Les disperses"

dijous, 22 de setembre del 2011

"LES FULLES SEQUES" d'Angel Guimerà


Arriba la Tardor !
Aquest poema, que Enric Morera va musicar com a sardana, es va fer molt popular. Llegint-lo recordo a la meva avia, que el solia cantussejar. Recordo, també, el meu carrer encatifat de fulles de plàtan i a la mainada aixafant-les, per sentir com cruixien, o escampant-les, tot jugant, a puntades de peu.


Les fulles seques fan sardana
d’ací d’allà  saltironant,
i dintre el bosc la tramuntana
sembla la cobla al lluny sonant.

I quin seguit de fulles roges
que enjogassades porta el vent;
les que més corren, semblen boges,
altres se’n venen dolçament.

I quan el sol se’n va a la posta,
l’arbre que enyora el seu fullam,
poc a poquet son ombra acosta
als balladors damunt del camp.

I surt la lluna trista i sola,
fulla d’un arbre on ha viscut,
que va cercant pel cel on vola
les companyones que ha perdut.

Les fulles seques fan sardana;
mes, quan l’albada surt després,
de les endú la tramuntana
espais enlaire per mai més.

I l’arbre sec ja torna a viure,
fulles i flors arreu badant,
i cada brot, quin cants de riure,
fent nius les aus i els becs juntant!

Després la fruita, que encisera,
pengim-penjam al sol que es foc,
el préssec ros i la cirera,
la pruna clàudia i l’albelcorc!

Oidà ! Quin goig! Fem les rodones,
sardanejant de dia i de nit,
les mans unint homes i dones,
els ulls clavats en l’infinit!

                                                                   Àngel Guimerà

dimarts, 20 de setembre del 2011

"LLETANIA" de Pere Quart

El poeta entre desenganyat i irònic ens adverteix: hi ha moltes mentires i de molt variades.


Per als infants
                     mentides.
Per als amors
                       mentides.
Per als amics
                        mentides
Per als clients
                          mentides
Mentides plenes o primes,
fermes o tendres -juraments, besades-;
vives -com fresca sang-;
sàvies, agraïdes.
Guatlles i bòfies.
Mitges mentides.
I mentides històriques
que avui pengem als mentiders besavis.
Mentides literàries
--a cada vers dues mentides.
Mentides metafísiques
--l’ésser i el temps, redéu!
Mentides tècniques, científiques:
xifres que es tornen màquines
i màquines que menten
com llegendes folles.
I mentides de fe,
que són la trista gran misericòrdia
del cel per als sofrents
i els mísers de la terra;
altes mentides fabuloses
que un dia, no sé com,
diu que seran certeses,
(Gràcies, Senyor, per endavant,
acompte sense garanties,
per si així fos.
Amén, amén, Senyor!
Oïu el clam, Senyor?
Perquè la mort, quan ens remata, menti!)

                   Pere Quart

diumenge, 18 de setembre del 2011

"NODREIX L'AMOR" de Joan Maragall


Aquest es un dels últims poemes escrits per Maragall. Trobant-se a Cauterets per motius de salut recorda i enyora l'esposa, que li acaba de donar el 13é fill, en Jordi. Parla d'un amor seré, reposat, no exempt de dolor .



Nodreix l’amor de pensaments i absència,
i així traurà meravellosa flor;
menysprea el pas de tota complacència
que no et vinga per via del dolor.
No esperis altre do que el de tes llàgrimes
ni vulles més consol que els teus sospirs:
la paraula millor la tens a l’ànima,
i el bes més dolç te’l daren els zefirs.
Mai seria l’aimada en sa presència
com és ara en la teva adoració.
Nodreix l’amor de pensaments i absència,
i així traurà meravellosa flor.



                                                      Joan Maragall

dijous, 15 de setembre del 2011

"CURRICULUM VITAE" de Concepció G. Maluquer

Amb la seva poesia elegant i simbòlica Maluquer ens fa un curriculum ple de emoció. Un poema amb ritme i bellesa d'una autora que cal recordar.




Jo vaig néixer a l'envist d'una carena
quan encara era estiu, però les guilles
ja ensumaven els tords. Feinera l'àvia
perfumava amb codonys la roba blanca
i els dolcíssims arrops. Serventa lenta
es rentava els pits nus dintre la segla
aombrada de joncs. La mare, alta,
però fina de peu, mirava els cingles
tot pensant en la mar. Jo, un plor a l'alba.

Algú va dir de dintre de les portes:
-"Com que és fembra i no val per alts designis,
no és prudent fer conjur amb les estrelles:
la ungirem amb els dons eterns i fàcils
de la terra i del vent." I arribà el taumaturg
de les esquelles, la sentera dels dons i l'home lúcid
que prediu el futur. Bulliren aigües
perfumades d'encens. Dintre les xicres
velles balbes sucaven coca flonja
i es senyaven el front.

Com pluja fina
sobre el lli del bressol queien intactes
les paraules i el do (...)
                                       Concepció G. Maluquer
      Curriculum Vitae (Fragment)

dimarts, 13 de setembre del 2011

"LES TOMBES FLAMEJANTS" de Ventura Gassol

La poesia de V. Gassol és, sobretot, patriòtica i romàntica.
Aquests versos, vius i cadenciosos, de "Les tombes flamejants" tots els catalans els sabien i els recitaven de memòria en la tristíssima etapa de la dictadura primoriverista:

Fou una pàtria. Va morir tan bella,
que mai ningú no la gosà enterrar:
damunt de cada tomba un raig d'estrella
sota de cada estrella un català.

Tan a la vora del mar dormia
aquella son tan dolça de la mort,
que les sirenes dia i nit sentia
com li anaven desvetllant el cor.

Un dia es féu una claror d'albada
i del fons de la tomba més glaçada
fremí una veu novella el cant dels cants:

- Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
oh Pàtria de les tombes flamejants!



diumenge, 11 de setembre del 2011

"CANT DEL JOVES" de Joan Maragall


Aquest és un poema que reflecteix l’amor per la Pàtria Catalana que tenia Joan Maragall. Mostra la seva dedicació i el seu esforç i la manera en que animava als més joves  a fer el mateix i a seguir-lo, per obrir camí cap a una Catalunya millor i  més lliure.


L’hora nostra és arribada,
tots ens hem desensonyat
amb el front il·luminat
per la llum d’una altra albada.


I esperem que surti el sol
per cantar-ne l’alegria;
quan veurem que s’alça el dia
alçarem, cantant, el vol.

Com aucells ens alçarem
movent l’aire amb la volada;
com a núvols creixerem
amb remors de pedregada.


I en les serres avials
remourem la gran tempesta
fins que el sol, veient-nos alts,
ens vesteixi amb llums de testa.

I per l’aire, llavors pur,
de la Pàtria rabejada,
baixarem amb vol segur
a repòs de migdiada.

                     Joan Maragall
                         (Visions i Cants)


Imatge: Morelands

divendres, 9 de setembre del 2011

"INICI DE CÀNTIC AL TEMPLE" de Salvador Espriu

Diu Espriu: Ara és el temps de segar el blat madur i arrencar les males herbes...





Ara digueu: «La ginesta floreix,
arreu als camps hi ha vermell de roselles.
Amb nova falç comencem a segar
el blat madur i, amb ell, les males herbes.»
Ah, joves llavis desclosos després
de la foscor, si sabíeu com l’alba
ens ha trigat, com és llarg d’esperar
un alçament de llum en la tenebra!
Però hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa,
perquè seguíssiu el recte camí
d’accés al ple domini de la terra.
Vàrem mirar ben al lluny del desert,
davallàvem al fons del nostre somni.
Cisternes seques esdevenen cims
pujats per esglaons de lentes hores.
Ara digueu: «Nosaltres escoltem
les veus del vent per l’alta mar d’espigues.»
Ara digueu: «Ens mantindrem fidels
per sempre més al servei d’aquest poble.»
 
                                        Salvador Espriu

dimarts, 6 de setembre del 2011

"LA VIDA CONTADA A UN NEN DEL VEÏNAT" de V. Andrés Estellés


La vida és difícil d'explicar, a un nen encara ho és encara més. Estellés ho fa d'una manera molt original.


I llavors, Déu  li va donar 
la Vida a l'home, 
i era tan bella i delicada 
que l'home  no sabia 
què fer amb ella 
i sols era feliç dormint.  


Al dematí, però, 
tornava la congoixa 
i li venia aquell 
desig enorme de plorar, 
i duia als seus braços  la Vida 
com qui duu un nen de bolquers, 
com qui duu un setrill de nitroglicerina...  


De vegades la duia com si fos un real 
i volia amostrar-la, 
però tots en tenien i no li feien cas, 
i callava, tristíssim... 
           ¿Ja t'has menjat el berenar?  




                   V. Andrés Estellés




 Pintura de Buigas

*"CALAMBUR" de Ángel González


Encantador calambur que serveix per títol a una poesia d'un de mis poetes preferits.


La axila vegetal, la piel de leche,
espumosa y floral, desnuda y sola,
niegas tu cuerpo al mar, ola tras ola,
y, lo entregas al sol; que le aproveche.

La pupila de Dios, dulce y piadosa,
dora esta hora de otoño larga y cálida,
y bajo su mirada tu piel pálida
pasa de rosa blanca a rosa rosa.

Me siento dios por un instante;
os veo a él, a ti, al mar, la luz, la tarde.
Todo lo que contemplo vibra y arde,
y mi deseo se cumple en mi deseo:
dore mi sol así las olas y la
espuma que en tu cuerpo canta, canta
-más por tus senos que por tu garganta-
do re mi sol la si la sol la si la.

                        Ángel González

diumenge, 4 de setembre del 2011

"CONJUGAL" de Joan Maragall






Aquest poema és d'amor, d'amor a la Clara, la seva esposa, que està esperant el primer fill. El matrimoni en tindrà tretze. 

 
La flor de l’abraçada ja ha granat
i ets com el cep que duu la dolça carga:
tota tu t’has estès i reposat
com ple de pàmpols el sarment s’allarga.

Com en una visió misteriosa
ta mirada sovint fixa s’extàsia:
la teva mitja rialla és majestuosa
i en la boca et floreix plena de gràcia.

En el teu si fecond, ¿què pot haver-hi
que et llença una llum viva pel semblant?...
Els dies són comptats del gran misteri.
¡Oh, dona, dó’m el fill que estimo tant!

                           Joan Maragall 

Pintura: R. Casas

dijous, 1 de setembre del 2011

"EL DIA CUATRE DE SETEMBRE..." de V. Andrés Estellés


Té raó el poeta de Burjassot. 50 anys volen dir moltes coses si s'ha viscut una guerra fratricida i una llarga postguerra.


El dia quatre de setembre faré cinquanta anys
això no es res, maco.
vostè encara es jove
cinquanta anys no volen dir res

no vol dir res
vol dir els camions de estraperlo
vol dir la sang indignament vessada
vol dir el pa i l'oli escassos
vol dir precarietat
vol dir la jove conscientment palpada en un cine
i pagada amb un pastís
vol dir un ull més gran que el altre com un horror
petrificat
vol dir els amor precaris
vol dir un quall de sang en una gola seca
vol dir la moral a cavall i a peu
vol dir anar a missa i rebre la comunió
i que et segellen un paper on diga
que has anat a missa i has rebut la comunió
per tal de cobrar el sou
vol dir les llargues cues el poal de carbó
vol dir els homes captius els homes afusellats
vol dir els afronts
vol dir les cauteles
vol dir el llit de matrimoni comprat de segona mà
vol dir passar per tot per tal de tenir un sou
vostè mana senyor
vol dir les vitamines que no es troben enlloc
vol dir els dies executats sumàriament
vol dir l'horror
vol dir un litre d'oli de ricí
vol dir la manca d'estudis i si vols estudiar per a rector
podríem fer alguna cosa
vol dir Isabel jove i terriblement vella amb el cànter
de l'aigua pujant tota una escala
vol dir la fam
vol dir que no hi ha llibertat i que no et faces il·lusions, eh
si ben mirat som joves
n'hi ha de més vells que nosaltres i tenen vint anys a penes.
                                    
                                               V. Andrés Estellés
                                           ("Versos per a Jackeley")