La poesia de V. Gassol és, sobretot, patriòtica i romàntica.
Aquests versos, vius i cadenciosos, de "Les tombes flamejants" tots els catalans els sabien i els recitaven de memòria en la tristíssima etapa de la dictadura primoriverista:
Fou una pàtria. Va morir tan bella,
que mai ningú no la gosà enterrar:
damunt de cada tomba un raig d'estrella
sota de cada estrella un català.
Tan a la vora del mar dormia
aquella son tan dolça de la mort,
que les sirenes dia i nit sentia
com li anaven desvetllant el cor.
Un dia es féu una claror d'albada
i del fons de la tomba més glaçada
fremí una veu novella el cant dels cants:
- Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
oh Pàtria de les tombes flamejants!
He fet el repàs enrere de la poesia patriòtica que ens regales...
ResponEliminaTota la setmana, 6 poetes. Demà Màrius Torres.
EliminaPor sort tenim bons poetes...
Visca Catalunya! visca els nostres poetes!
ResponEliminaVisca Catalunya! Bons poetes i bon cop de falç!
EliminaEsperem que aquesta pàtria nostra no mori mai i no calgui fer foc nou, només avivar el caliu...
ResponEliminaPetons de llibertat.
És el que hem de fer. Revifar el caliu, avivar la flama.
EliminaSom-hi!