Aquest és un poema que reflecteix l’amor per la Pàtria Catalana que tenia Joan Maragall. Mostra la seva dedicació i el seu esforç i la manera en que animava als més joves a fer el mateix i a seguir-lo, per obrir camí cap a una Catalunya millor i més lliure.
L’hora nostra és arribada,
tots ens hem desensonyat
amb el front il·luminat
per la llum d’una altra albada.
I esperem que surti el sol
per cantar-ne l’alegria;
quan veurem que s’alça el dia
alçarem, cantant, el vol.
tots ens hem desensonyat
amb el front il·luminat
per la llum d’una altra albada.
I esperem que surti el sol
per cantar-ne l’alegria;
quan veurem que s’alça el dia
alçarem, cantant, el vol.
Com aucells ens alçarem
movent l’aire amb la volada;
com a núvols creixerem
amb remors de pedregada.
I en les serres avials
remourem la gran tempesta
fins que el sol, veient-nos alts,
ens vesteixi amb llums de testa.
movent l’aire amb la volada;
com a núvols creixerem
amb remors de pedregada.
I en les serres avials
remourem la gran tempesta
fins que el sol, veient-nos alts,
ens vesteixi amb llums de testa.
I per l’aire, llavors pur,
de la Pàtria rabejada,
baixarem amb vol segur
a repòs de migdiada.
de la Pàtria rabejada,
baixarem amb vol segur
a repòs de migdiada.
Joan Maragall
(Visions i Cants)
Imatge: Morelands
Bona diada Glòria!
ResponEliminaGracies, País. Jo també et desitjo una bona Diada...
ResponEliminaVISCA CATALUNYA!