diumenge, 25 de setembre del 2011

"ROMANÇA SENSE PARAULES" de Joan Maragall

Continuem amb els diumenges dedicats a Maragall. 
El d'avui és un poema que explica una escena quotidiana i senzilla. És molt visual i al llegir-lo evoca un escenari idíl·lic, lluminós i acolorit.



En la pica de la font 
neda una rosa vermella;
acotada al raig del broc
hi beu una joveneta;
per la barba i coll avall
li regala l'aigua fresca;
els germanets més petits
riu que riu de la mullena;
ella riu i ben ensems
i al cap de vall s'ennuega...       
Tots se posen a xisclar,
s'esvaloten i s'alegren,
i el més petitet de tots,
en bressol dins la caseta,
al sentir aquell brogit
tot nuet, riu i perneja
i es posa a cantar tot sol 
una romança sens lletra. 
 
                           Joan Maragall 
                          "Les disperses"
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

4 comentaris:

  1. Quadern de mots25 de setembre del 2011, a les 9:58

    Tendre, divertit i ple de musicalitat.
    Bona tria.

    ResponElimina
  2. PS25 de setembre del 2011, a les 13:44

    Sona com el doll d´aigua caient a la pica, molt de diumenge i molt bonic.

    ResponElimina
  3. Carme Rosanas25 de setembre del 2011, a les 16:16

    Gràcies per acostar-nos a Maragall. sempre m'admira la simplicitat i la tendresa que traspuen alguns dels seus poemes.

    Sona tant bé!

    ResponElimina
  4. Glo.Bos.blog25 de setembre del 2011, a les 22:06

    Hola boniques, estic contenta de la vostra visita!

    Quadern de mots, celebro que t'hagi agradat. Es un poema dolcet i graciós.

    Pais secret, a mi em recorda un quadre prerafaelita. I amb música! (gairebé com la televisió, vaja)

    Carme, ja ho saps, cada diumenge un "Maragall". Ell s'ho val.

    Una abraçada! (una a cada una)

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)