dijous, 28 de febrer del 2013

" INSECTO " de Pablo Neruda

Un viatge, sense pressa, llarg i plaent. 


De tus caderas a tus pies
quiero hacer un largo viaje.
Soy más pequeño que un insecto.

Voy por estas colinas,
son de color de avena,
tienen delgadas huellas
que sólo yo conozco,
centímetros quemados,
pálidas perspectivas.
Aquí hay una montaña.
No saldré nunca de ella.
Oh qué musgo gigante!
Y un cráter, una rosa
de fuego humedecido!

Por tus piernas desciendo
hilando una espiral
o durmiendo en el viaje
y llego a tus rodillas
de redonda dureza
como a las cimas duras
de un claro continente.

Hacia tus pies resbalo,
a las ocho aberturas,
de tus dedos agudos,
lentos, peninsulares,
y de ellos al vacío
de la sábana blanca
caigo, buscando ciego
y hambriento tu contorno
de vasija quemante.

                 Pablo Neruda

Pintura: G. Callot

dimecres, 27 de febrer del 2013

" PENÈLOPE " de Mercè Rodoreda

Una Penèlope tenaç, teixint i desteixint...esperant desesperançada


 Em compta el temps la marinada amarga,
la mar amb son abominable crit!
La mel dintre la gerra s’ha espessit
i els brots que vas deixar fan ombra llarga.

Oh xaragall lluent! La seda blanca
serà la lluna de la meva nit;
l’arbre cairat, capçal del nostre llit,
estén encar un pensament de branca.

Esquerpa, sola, tota fel i espina,
faig i desfaig l’absurda teranyina,
aranya al·lucinada del no-res.

Un deix d’amor arran de llavi puja
i mor com una llàgrima de pluja
al viu del darrer pètal que ha malmès.

                                Mercè Rodoreda
                                  "AGONIA DE LLUM"

Pintura: J.W.Waterhouse

dimarts, 26 de febrer del 2013

" LA BALANGUERA " de Joan Alcover

Avui és l'aniversari de la mort del  gran poeta mallorquí  Joan Alcover.  Entre d'altres conegudes poesies és l'autor de "La Balanguera", que musicada per Amadeu Vives, es convertí en el himne oficial de Mallorca. Aquí la podem escoltar cantada per Maria del Mar Bonet.

.

La Balanguera misteriosa,
com una aranya d'art subtil,
buida que buida sa filosa,
de nostra vida treu el fil.
Com una parca bé cavil·la
teixint la tela per a demà.
La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.

 
Girant l'ullada cap enrere
guaita les ombres de l'avior,
i de la nova primavera
sap on s'amaga la llavor.
Sap que la soca més s'enfila
com més endins pot arrelar
La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.

 
Quan la parella ve de noces,
ja veu i compta sos minyons
i com davallen a les fosses
els que ara viuen d'il.lusions,
els qui a la plaça de la vila
surten a riure i a cantar;
La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.

 
Bellugant l'aspi, el fil cabdella
i de la pàtria la visió
fa bategar son cor de vella
sota la sarja del gipó.
Dins la profunda nit tranquil.la
destria l'auba que vindrà
la Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.

 
De tradicions i d'esperances
tix la senyera per al jovent,
com qui fa un vel de noviances
amb cabelleres d'or i argent.
De la infantesa qui s'enfila,
de la vellura qui se'n va.
La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.


                Joan Alcover

dilluns, 25 de febrer del 2013

" N E U " de Miquel Martí i Pol

La neu ha vingut, la neu se'n anirà. I arribarà la primavera. Però la primavera també passarà...



També la neu passarà, i tornarem
als dies clars i oberts.
Fonda, la vida
farà el seu curs immutable, i el temps
transcorrerà sense fer gens de cas
dels desficis que ens xuclen i ens exalten.

I també passaran els dies clars
i tornarà la neu, tancant un cicle,
o obrint-lo, tant se val!
Només nosaltres
desapareixerem, i potser tot 

per uns instants serà quasi perfecte. 

                        M. Martí i Pol

divendres, 22 de febrer del 2013

" QUE VEIES AL CAMÍ? " de Salvador Espriu

Avui és l'aniversari de la mort d'Espriu. El recordem amb un poema en el que afirma contundent que el que ha escrit resta escrit.


Què veies al camí? 
Guspires encenien 
un foc en l’alta nit.

Què veies al camí? 
El regalim de l’aigua 
esborra sang dels dits.
 
 Esguardes al camí  
la incertitud de l’alba? 
Potser no, potser sí.
Com que el malson fugí  
per un instant, gosaves,
amb arguments subtils,
varar dins esperances,
esvelts clarosos,
prims,velers d’engany que solquin
serenes mars d’oblit.
 
No provis de tocar-me 
cap mot, si et sembla trist.
Prou saps que no podries:
el que he escrit és escrit.

                 Salvador Espriu
                 "Setmana Santa"

dijous, 21 de febrer del 2013

" ENIGMA " de Maria Antònia Salvà

Poderós l'amor, senzill i misteriós alhora. I encomanadís, com una cançó.


"L'amor torna negra, l'amor torna blanca...",
el cor m'ho cantava -bell temps de candor!-
finestra que s'obri, finestra que es tanca,
sentia un misteri secret i sonor.



Seria la merla que es posa en la branca?
Serà la coloma creuant la blavor?
"L'amor torna negra, l'amor torna blanca...",
i el cor no sabia ni què era l'amor.


                        M. Antònia Salvà

dimecres, 20 de febrer del 2013

"JACULATORIES DEL CENTENARI" de Pere Quart

El 20 de novembre del any 1868 és la data del naixement de Pompeu Fabra. Pere Quart li dedicà aquest poema amb motiu del Centenari.


Audaç, vident, ànima dreta,
feina neta
en un país que renaixia
tot fent via
emprengué sol la gran comesa
mal compresa,
i a un desmanec, ja vell de segles
dona regles;
i sempre ho fe amb un somriure
d'home lliure
que el lliure albir d'altri respecta,
circumspecte.

Sent enginyer d'enginy flexible,
molt sensible,
un pont bastí per la cultura:
llengua pura.
Perquè sabia de convèncer
pogué vèncer,
dictador amb seny i sense sabre, 
mestre Fabra.                           
                                Pere Quart
                                         Serra d'Or. 1968


Imatge: Fitxes originals manuscrites per Pompeu Fabra durant la realització del Diccionari general de la llengua catalana, 1923-1929.

dimarts, 19 de febrer del 2013

" SI LA MAR ENGANYA " de Dulce Chacón

Una ploma amb molta força, prematurament desapareguda.


                                                                                 A Juan

Habladora la mar, habladora:
puso a mis píes diecisiete caracolas
y nada me dijeron.

¿A quién puedo pedir que me resuelva
la palabra instante?

Sé que hasta aquí me trajo el azar,
el color de tus ojos es regalo de dioses
que yo no conozco.


¿Diecisiete días
hacen un instante?:

pregunto a la mar
y a tus dioses.



               Dulce Chacón

dilluns, 18 de febrer del 2013

"PER TRES ESCLATS" de Carles Riba

Avui un poema de Carles Riba. Aquí el podeu sentir musicat per Toti Soler.



Per tres esclats he conegut l'amor,
per tres esclats de nit:
pels astres blancs, pel pit ofert
i els llampecs del ponent marcit.


Quan venies de lluny pels braços que estenies,
què fonda jeies dins el teu cos que brillava!
Et veia i et prenia fora dels nostres dies,
i eres vela a la riba d'una obscura mar brava.


Per tres camins he encontrat l'amor,
per tres se m'ha esmunyit:
pels astres reis, pel cor premut,
per l'alba del llevant florit.


                      Carles Riba 
                            " Del Joc i del Foc "


Pintura-Fragment: Van Gogh 

divendres, 15 de febrer del 2013

" QUATRE " de Clementina Arderiu

El dia 17 és l'aniversari de la mort de Clementina, avui un poema en que ella fa un repàs, un balanç de la seva vida.


Profunditat de pensament:
angoixa.
Món abrandat, mortal!
Demà la casa serà coixa
de mi. I l'ànima?
Immortal? 


Extremarem d'amor el joc.
Esposa
fèrtil d'enginy gosat
seré. L'amor com una rosa
sola. Per àrbitre,
llibertat. 


Reconcilies mon instint,
revolta,
amb la raó que escau,
i mare sóc de cop i volta.
Infant, tu reies, i
quina pau! 


Secularment dona i destí
caminen:
les Parques van filant.
Un lloc al món, el meu, i finen
retrets. Els somnis no
valen tant.
  

                          Clementina Arderiu
                               "Cant i Paraules"

dijous, 14 de febrer del 2013

"OH, COS DE VITRALL" de V. Andrés Estellés

Avui un poema d'amor, d'un dels meus poetes preferits. 

Oh
cos
de
vitrall!
Oh
cos
de
vinyeta
d'un
blau
aigualit
d'un
verd
incitant,
de
capitular
d'un
text
remotíssim.
No gose, no gose tocar-te'l
                 Oh cos com un riu que creua l'arbreda,
                 oh cos com renill d'un cavall perdut!



                                          V. Andrés Estellés
                                                                            Manual de conformitats”


Pintura: F. Revello del Toro

dimecres, 13 de febrer del 2013

" DIMECRES DE CENDRA " de Joan Maragall

Avui és dimecres de Cendra. Maragall ens sorprèn dirigint el seu poema a una noia jove, aconsellant-li que no es deixi posar cendra,- tots coneixem la litúrgia del dia d'avui- que s'oblidi de la mort i gaudeixi de la vida amb el goig de la seva jovenesa.


No et facis posar cendra, -no et facis posar cendra,
patró de joventut,
que no té res que veure -la mort, la cendra, am tu.
No entelis am mementos
ton front rosat i pur.

Tu no has pas d'haver esment -de la trista paraula
que diu el sacerdot
girant-se de la taula.

Que aquest color rosat -que duus al front i als llavis
no t'ha sigut donat -per cendrosos agravis,

que t'ha sigut donat,
verge de la sang tendra,
per uns altres esblaims
-que no són pols ni cendra. 
 
 
 
                Joan Maragall 
                "Visions i Cants" 1896



Imatge: Iman Saleki