dimarts, 21 de maig de 2013

" AMPLA ÉS CASTELLA " de J. Salvat Papasseit.

Lluny de Catalunya, durant l'estada en el sanatori de La Fuenfría, el poeta va poder comprovar els sentiments envers els catalans, fruit d'aquesta experiència són aquestos versos. A passat el temps, però no hem millorat gaire...



Ampla és Castella, i com un palmell
té la durícia d’aixecar l’espasa.
El braç és las i no el mena cervell;
la gola és seca i la set no li passa.

Terra dels Terços petjadors de lleis
que imposaven amb sang llur llei estranya,
ampla és Castella, sepulcre de reis,
malavirança a la Marca d’Espanya.

Sota els pollancs l’ombra encara es marceix
del mal que ha fet amb la seva tonada;
sorolls de focs i esperons, i l’escreix
amb que els cavalls soterraven l’estada.

Ampla és Castella, el seu ressò un gemec,
té la sordesa de massa escoltar-se.
La veu dels ibers és ronca d’ofec
i ella no els sent: només vol rebolcar-se.

                                                                  Joan Salvat-Papasseit
                                                                    " Les Conspiracions (1922)"  


Aquarel·la de E. Descals

6 comentaris:

  1. No, no han millorat gaire, potser gens...

    ResponElimina
  2. Porta mal camí.
    No se n'adonaran mai?
    Ca!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Penso que si, que se n'adonen, però tant els hi fa.

      Elimina
  3. Teniu raó Glòria i Carme, no em pas millorat...Potser fins i tot anem enrere!
    Petonets, a les dues.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És que em sembla que això no té arreglo.

      Elimina