dimecres, 29 de maig de 2013

" LA QUEJA " de Dulce Chacón

Dulce Chacón, una gran poetessa prematurament desapareguda.



Viene de lejos,
Se sabe que se mueve lentamente
y que busca un lugar.
Parece triste,
parece triste, triste.

Escóndete cuando llame a tu puerta
Cuando sientas cercana su presencial
has de apretar los labios.
Sobrevivir es cuestión de un instante.
No la dejes pasar,
pués se acomoda.
A los que hemos perdido la risa
la mueca se nos quedo en la boca,
como en un lugar.

                    Dulce Chacón 

8 comentaris:

  1. tinc els llavis tant apretats que segur que no entre la mueca.....

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé si és la millor manera, deu ser una mica incomodo.

      Elimina
  2. gràcies per portar-nos fins aquí a aquesta meravellosa dona

    ResponElimina
    Respostes
    1. Excel·lent poeta, a mi també m'agrada molt.

      Elimina
  3. Sempre sempre hem de fugir de la tristesa, no l'hi obrim la porta, no fos cas que s'instalés al sofà...

    ResponElimina
    Respostes
    1. La tristesa és de les pitjors companyes de sofà que és pot tenir.

      Elimina
  4. Respostes
    1. El somriure és una de les coses que s'han de procurar conservar sempre, amb un somriure les coses van millor. Tot i que a vegades costa...

      Elimina