dimecres, 1 de maig de 2013

" GRITAR " de Josefina de la Torre

Una veu clamant llibertat. Una veu femenina. Amb molta força.




¡Gritar, gritar, defenderme
sola, sin brazos, sin luz!
Voz de abierta noche amarga,
dominadas rebeldías. 


Gritar. ¡Mi garganta única!
¡Cuerda de luna y de sol!
¡Vibrante nota del aire!
¡Claro mar del horizonte!
¡Oh, si! Gritar al encuentro,
brazos desnudos de arenas,
conquista de lo imposible. 


No quiero cadenas muertas,
inmovilidad culpable.
¡Libre, libre, libertada!
¡Mía, solamente, mía! 


     Josefina de la Torre

4 comentaris:

  1. Tota una exaltació i un clam, a la llibertat...

    ResponElimina
    Respostes
    1. La poetessa ho tenia molt clar: "Mia, solamente mia"
      És una decisió valenta en una època en que la majoria de les dones es conformaven en ser "senyores de..."

      Elimina
  2. Fa goig aquest poema, t'encomana l'energia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si que encomana energia, és un poema amb molta força. Exultant!

      Elimina