dimarts, 28 de maig de 2013

" EN BONA COMPANYIA " de Joan Vinyoli

Un poema de Vinyoli, preciós i evocador d'un vespre de vi i flors en bona companyia...



Molts jardins amb peònies,
lilàs i pèsols
d'olor, són lloc de bon estar,
quan ja la llum abaixa
la veu i, sense fer remor,
pels engorjats del vespre
s'allunya la tartana
del desesper.

El dia torça el coll
com una espiga plena.
La nit es tota per nosaltres.
Encén el vi.

           Joan Vinyoli


29 comentaris:

  1. Quin final, m'encanta... quin goig que la nit sigui tota per nosaltres... :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. ...i ens ofereixi conversa, complicitat, tendresa.

      Elimina
  2. Respostes
    1. He rellegit els poemes que tinc d'ell al blog i tots són per treure's el barret. Vaig a buscar-ne més!
      Segur que ens seguiran agradant! ;D

      Elimina
  3. M´agrada quan Vinyoli s´apassiona i deixa la trascendentalitat a banda.Encendre el vi...ho diu tot.
    M´agrada de totes maneres ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Autentic i vital, un gran poeta, que transmet i sedueix.
      Potent.

      Elimina
  4. M'ha fet gràcia "El dia torça el coll...", llàstima que alguns també el torcem alhora.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Però el dia l'endema ja s'ha recuperat. No tots poden dir el mateix...

      Elimina
  5. Que bonic Glòria! M'agrada molt el final!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El final és la cirereta del poema.
      És una sort trobar una frase encertada per acabar un poema i aquesta és genial!

      Elimina
  6. el vi al final sempre ho encen tot...i a tots

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai, la nit tan perfumada, la llum acollidora i el vi... Que no som de pedra!

      Elimina
  7. Sempre que llig Vinyoli em sent identificada amb les seues paraules.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un poeta molt vital, molt autèntic. Sap arribar a qui el llegeix.

      Elimina
  8. Uoooh, "encén el vi", d'aquells finals que et deixen amb la boca badada una bona estona.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ës un final rodó. Tan evocador, tan suggerent...

      Elimina
  9. Trobo preciosa la imatge "pels engorjats del vespre" El poema és una benvinguda a la calma i la intimitat de la nit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Imagino capvespres en bona companyia pels indrets de Begur. Nits per gaudir.

      Elimina
  10. s'ha de ser un mestre per expressar tant en pocs versos

    preciós Glòria, gran elecció de nou

    joan

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em captiven aquest poemes de pocs versos tan visuals i tan complerts. No falta ni sobre cap paraula.
      Gràcies, Joan, supleixo la falta de coneixements per l'entusiasme.

      Elimina
  11. Que bé que s'allunyi la tartana del desesper...I és que les flors i la llum del capvespre, tenen molta força emocional...
    Petonets, Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si noia, el desesper amarga qualsevol nit, per més prometedora que sembli.
      Allunyada la tartana a gaudir de la nit!
      Petonets...de bona nit!

      Elimina
  12. Respostes
    1. I tan evocador: s'endevina el color, l'olor, el so al decantar-lo...tan sols amb tres paraules.

      Elimina
  13. un glop de poesia abans d'anar a dormir es el millor
    gracies, maca

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un bon costum, Sargantana...i a dormir de gust!
      Una abraçada!

      Elimina