dimecres, 8 de maig de 2013

" EL ORO DE LA MAÑANA " de G. Sánchez Galarraga

Un poema del cubà Sánchez Galarraga, recordant un passat que enyora.




El oro de la mañana
se difunde sobre mí:
en la quietud provinciana
ella en el piano desgrana
do, re, mi, fa, sol, la, sí.

Manso ambiente provinciano,
dulce novia que perdí,
casa oscura, viejo piano,
aún escucho aquel lejano
do, re, mi, fa, sol, la, sí.

¿Dónde fueron los clarores
del idilio matinal,
que el alma está sin amores
y el negro muro sin flores
ni música de cristal?

          G. Sánchez Galarraga



4 comentaris:

  1. Les interrogacions retòriques m'agraden (i els finals oberts).

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també. Deixen molta llibertat a la imaginació.

      Elimina
  2. Trobo que té el seu encant, és un poema senzill, però que ens explica tota una història...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, de tant en tant agrada llegir aquests poemes. Són agradables i melangiosos.

      Elimina