dimarts, 14 de maig de 2013

"APEGADITO A MI" de Gabriela Mistral

Un poema que és una dolça i tendre cançó de bressol.



Velloncito de mi carne,
que en mi entraña yo tejí,
velloncito friolento,
¡duérmete apegado a mí!

La perdiz duerme en el trébol
escuchándole latir:
no te turben mis alientos,
¡duérmete apegado a mí!

Hierbecita temblorosa
asombrada de vivir,
no te sueltes de mi pecho:
¡duérmete apegado a mí!

Yo que todo lo he perdido
ahora tiemblo de dormir. 
No resbales de mi brazo:
¡duérmete apegado a mí!

                Gabriela Mistral



Oleo de M.José Ruiz

8 comentaris:

  1. quina preciositat, m'ha fet recordar quan tenia els xiquets xicotets

    ResponElimina
  2. No té res a veure, en absolut, però ja se sap com és la ment, ens porta on li ve de gust… i en llegir aquests versos m'ha portat a la veu, les cançons de Lhasa de Sela.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No la conec. Ara vaig a escoltar-la, Novesflors.

      Elimina
  3. Les cançons de bressol, sempre són tendres i dolces...
    Hi ha un parell de paraules suposo que característiques de la seva terra: "velloncito" i "apegado"...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són paraules dolces, les coses que arribem a dir als nens petits quan els acaronem!
      Petonets!

      Elimina
  4. HI ha olors corporals que es duen com tatuatges. Els noms, la pell, l'aroma de cadascun. I ens conhorten tant!

    ResponElimina
  5. És veritat!
    Les olors també formen part dels records. I son tan evocadores...

    ResponElimina