divendres, 28 de novembre del 2014

"POLLETS" de Joan Vinyoli

El 30 de novembre farà 30 anys que Vinyoli ens deixà. El recordem amb  un poema inquietant.





És encara de nit. Demà
serà el nou dia, que és un dir.
Ja tot és enterrat encara que fem veure
que vivim. No vivim. Som uns pollets
vagament escalfats per la bombeta roja
del sol, una mica de cosa que es va fent no res,
piulant mentre s’acosta
la nit encesa de la mort,
                      prou adorable.


                        Joan Vinyoli 


dimecres, 26 de novembre del 2014

"EM PREN LA CALMA..." de Rosa Leveroni

Un poema de Rosa Leveroni i dels seus amor impossibles, que accepta de bon grat perquè ja formen part d'ella mateixa.



VII

Em pren la calma dels camps
quan l'hora esdevé rogenca.
I la quietud del mar
quan els vents dormen la sesta.
I mentre vola l'ocell
l'ànima esdevé lleugera...


Saber-te lluny sense dol
em fa ressò de miracle.
Ara però veig el món
amb la claror que m'encanta
de tenir-te dintre meu,
que fa que no em cal pensar-te.


                  Rosa Leveroni
                           "Epigrames i Cançons"

dilluns, 24 de novembre del 2014

"PETITA ODA EN DIJOUS" de Joan Brossa

Un poema de Brossa,  original, inconfusible, on ens explica una de les seves trapelleries.




Em sé fer uns peixos de fusta
panxarruts, no gaire grans;
els empleno de llimalla
tocada amb la pedra imant
i els acoloreixo a l'oli
perquè siguin fulgurants. 

Ensenyo els peixos i explico
que veurem com nedaran
tots dos sols dins una bóta;
i, un cop a l'aigua posats,
demano un bocí de coca
i els el dono amb una mà. 

(Però jo, sense que es vegi,
hi barrejo pedra imant
i així sembla, pels qui miren
que els peixos vénen nedant.)
Damunt l'aigua i sota els núvols
si hi ha coses per contar! 

Milers de llums brillarien
si la bóta fos el mar
i els espectadors que miren
fos tota la humanitat,
i els peixos que m'engipono
fossin uns peixos navals
que llisquessin per les ones
com ocells per l'aire blau.

                      Joan Brossa 


Pintura: Sofia Viaud

divendres, 21 de novembre del 2014

" HEROI NO VENÇUT " de A. Abante

Un sonet de Antónia Abante, poeta barcelonina cofundadora del grup "Poesia Viva"






¿Trobaré la llum en caure la posta
I un mantell florit amb pètals d’estel?
Cavalcant iré, cercant la resposta,
en trineu de foc, enllà d’aquest cel.

¿Trobaré la pau per tots anhelada
Travessant els vents del nord o del sud?
T’ho faré saber, si allí l’he abastada,
exhalant un cant d’heroi no vençut.

Ja he trobat la llum amb dolls de tendresa
en ales del teu record enyorat.
Al galop irem amb tota fermesa

recercant confins d’alta immensitat.
El meu cant ja et diu, com una promesa,
que hem ratllat el cim de l’eternitat.

                            A. Abante 


dimecres, 19 de novembre del 2014

"JA LA MAGRANA" d'Àngel Guimerà

Recordem a l'Àngel Guimerà poeta, una faceta poc coneguda d'aquest magistral autor teatral.




Ja la mangrana al mangraner
vol esclatar, amoreta mia;
si adormissis on jo sé
en ton faldar l’esgranaria.
I en mig dels llavis cada gra
poc  a poquet te’ls posaria;
si els ulls obrissis per plorar
amb mos petons te’ls tancaria.

No hi pensis mai que has de fer niu
I et sobtarà la primavera
que en una branca, tot soliu,
ja un rossinyol se desespera.
Ai rossinyol, bon rossinyol,
canta-li tu de l’amor vera,
tant si fa lluna com fa sol,
tant si fa calda com gelera.

                        A. Guimerà


Imatge: Pedro Cano

dilluns, 17 de novembre del 2014

"GRAMÀTICA" J.M. López-Picó.

Un deliciós poema de López Picó, autor força oblidat,  amb un dring de campanetes i una lletania de vocals.





Campanetas d'innocència,
vocals: a, e, i, o, u;
música de la infantesa,
dring incansat de la llum.

Vora la font pren la fresca
l'ocellada del atzur
i remoreja l'arbreda
vocals: a, e, i, o, u.

Era adormida la llengua,
vocals: a, e, i, o, u.
Les besades dels poetes,
desvetllen la joventut.

Rondalla de l'alba tendra,
tonada que ve de lluny;
paisatge i viatge i lleure,
vocals; a, e, i, o, u.

Campanades de la infantesa
vocals a, e, i, o u.

                  J.M. López Picó

divendres, 14 de novembre del 2014

" TU EM DIRIES " de Maria Ibars

Maria Ibars reivindica i reclama una llengua oblidada i menyspreada: la llengua dels nostres avantpassats, la de la nostra raça. 
Aquí podeu sentir el poema, musicat i cantat per Jaume Ginestar.



                                                                                                    Fragment



Tu em diries
un secret que el temps amaga;
com parlaven nostres avis
llengua vui tan menyspreada,
noble parla que era d’àngels
al nostre bressol formada
i que en cantar glòries pròpies
era el cor qui les cantava,
aleshores tornaríem
a ser esperits de raça!

                    Maria Ibars             
                                   "El gosset secular"
                                         Fragment


Imatge: C. Reig 

dimecres, 12 de novembre del 2014

" COMO TÚ " de León Felipe

 León Felipe és un dels autors que més m'arriba en llengua castellana. Un dels seus poemes més coneguts és, potser, el que compartim avui. El podeu sentir llegit per ell mateix i després cantat per Paco Ibáñez.





Así es mi vida,
piedra,
como tú. Como tú,
piedra pequeña;
como tú,
piedra ligera;
como tú,
canto que ruedas
por las calzadas
y por las veredas;
como tú,
guijarro humilde de las carreteras;
como tú,
que en días de tormenta
te hundes
en el cieno de la tierra
y luego
centelleas
bajo los cascos
y bajo las ruedas;
como tú, que no has servido
para ser ni piedra
de una lonja,
ni piedra de una audiencia,
ni piedra de un palacio,
ni piedra de una iglesia;
como tú,
piedra aventurera;
como tú,
que tal vez estás hecha
sólo para una honda,
piedra pequeña
y
ligera...

            León Felipe


dilluns, 10 de novembre del 2014

" COM..." d'Agustí Bartra ...

Agustí Bartra, és qui ens parla de com és d'intensa i subtil la poesia que ell voldria.




Com aquell que se’n va amb la maror i el crepuscle,
com la pluja s’adorm en les fulles del salze,
com petjada d’amant devers l’amor que bleixa,
com el vent que transforma la immòbil faç de l’aigua,
com el conquistador que uneix bandera i terra,
com les vocals d’escuma de la mar riallera:
així voldria jo que entressis, Poesia,
amb l’ocell, la foguera, el somni i les estrelles...



                                  Agustí Bartra 

divendres, 7 de novembre del 2014

" EL CANT DEL POBLE " de J.M. de Sagarra

"El gran moment és arribat" ens diu Sagarra, doncs tenim cor per estimar i defensar la nostra Pàtria. Aqui la  podeu sentir cantada.






Glòria, catalans, cantem!
Cantem amb l’ànima!
un crit i una sola veu:
Visca la Pàtria!

La nostra terra és redimida!
El gran moment és arribat!
Fora els ultratges! Lluny la mentida!
Ningú ens prendrà la nostra llibertat!

Joia que ha inflamat el cel,
falç i ginesta!
Voli sobre el front l’estel
de la senyera!

Tenim les venes per estimar-la,
i en la tempesta del combat,
tenim els braços per defensar-la!
Ningú ens prendrà la nostra llibertat! 

                        J.M. de Sagarra



dimecres, 5 de novembre del 2014

" ARA MATEIX..." de Miquel Martí i Pol

Escoltem al que ens diu el poeta: Via fora, que tot està per fer i tot és possible!




Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert, i els anys passen de pressa.

De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.

De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.

Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.

                         Miquel Martí i Pol


dilluns, 3 de novembre del 2014

"TESTAMENT" de Joan Teixidor

Seguim, i amb aquest acabem, amb poemes on el tema central és la  mort.  Avui és Joan Teixidor, el poeta d'Olot, i el seu testament.




Escriuré versos blancs
on totes les paraules quedin suspeses en l'aire,
on res no digui res
fora la pau dels camps, l'oblit
on ja no sóc i em perpetuo. 
Quan volia ésser-ho tot,
ara ja només visc
d'aquest ocell que em mira i que no veig,
d'aquest crepuscle lent,
d'aquesta mort que m'espera. 
Penseu en mi com si fos una ombra,
allò que va quedar escrit sobre l'aigua. 
                 Però sempre us he estimat
                    i això només em salva. 
                                      Joan Teixidor