divendres, 30 de maig del 2014

"CUANDO ME QUEDO SOLA " de Gloria Fuertes

Gloria Fuertes es defineix com autodidacta i "poèticament desescolaritzada", la seva poesia és fresca i senzilla i arriba fàcilment a tots els lectors. Avui compartim un poema d'amor.



Cuando me quedo sola
ya no me quedo sola.
En mis dedos anidan tus sortijas,
en mis brazos,
que aún tienen la forma de tu cuerpo,
danza un perfume que no existe en las flores.
Tus palabras se han sentado a mi lado.
Con tu sortija, tu cuerpo, tu perfume
y sobre todo con tus palabras
has desterrado, provisionalmente,
mi fanática soledad.
 
                   Gloria Fuertes

 

dimecres, 28 de maig del 2014

" CANÇÓ DE LA VALL " d'Agustí Bartra

L'autor barceloní  té una poesia molt extensa i complexa, però avui el poema que compartim és breu i descriu una nit a la vall en inspirats versos.




La nit i les veus s'acosten.
La lluna seu al pedrís.
Raja una ombra de donzella 
del pollanc tremoladís.

El dolor troba un cant d'aigua, 
a la esquella pugen rous,
i envaeix l'anima meva
la son immensa dels bous.

                   Agustí Bartra
             "Cançons de la llum salvada"



Pintura: L. Diaz Castillo

dilluns, 26 de maig del 2014

" CONVERSA " de Màrius Torres

Avui un sonet de Màrius Torres, que parla de com l'amor és el més important de tot per la persona enamorada.





Deia la nit: -¿No sents quina tranquil.la pau?
Vine amb el cor ben net del desig que t'irrita
al paradís dels somnis on el meu cor t'invita.
Amaga't entre els plecs del meu sudari blau.

Deia la mar: -¿No sents el meu cor que s'agita?
La vida és un combat. Únicament l'esclau
és digne d'envilir-se en l'arena suau
ignorant el plaer de la lluita infinita.

-Ah!, deixeu-me que, las, sobre el seu pit fidel,
respiri indiferent al dilema cruel
que poseu en les vostres oracions estranyes...!

Jo no vull ésser fort ni vull ésser feliç!,
no vull més que gronxar-me indolent sobre l'abís
a l'ombra torbadora de les seves pestanyes.

                                   Màrius Torres



divendres, 23 de maig del 2014

" FLORS DE MAR " de Simona Gay

Un poema ple de lirisme on l'escriptora rossellonesa evoca la bellesa de les postes del sol, allà a les Alberes.




És l’hora que em plau, i és l’hora més dolça
de blau destenyit i viola clar;
l’arena que es mulla és un llit de molsa,
i tota la mar sembla sospirar.
És l’hora serena, allà les Alberes,
aparen servar la gran plenitud,
la vinya verdeja encara en les serres
quan l’oliu s’ensonya en la quietud.
Pàl·lida, la mar pren color de lloses,
el sol a la posta enrogeix el port,
i deixa dins l’aigua un ramell de roses
que l’ona m’acosta, i no els cull l’amor...

                           Simona Gay
 "Aigues vives"


Pintura: J. Sorolla

dimecres, 21 de maig del 2014

"NO PUDO SER " de G. A. Becquer

Recordem avui, perquè ja fa temps que no el compartíem, un poema del romàntic per excel·lència, amb una poesia que no perd ni bellesa ni vigència amb el pas dels anys.





        RIMA XLI

Tú eras el huracán, y yo la alta
torre que desafía su poder.
¡Tenías que estrellarte o que abatirme...!
        ¡No pudo ser!


Tú eras el océano; y yo la enhiesta
roca que firme aguarda su vaivén.
¡Tenías que romperte o que arrancarme...!
        ¡No pudo ser!


Hermosa tú, yo altivo; acostumbrados
uno a arrollar, el otro a no ceder;
la senda estrecha, inevitable el choque...
        ¡No pudo ser!


                                       G. A. Becquer



Pintura: K.Blechen

dilluns, 19 de maig del 2014

" AMOR " de Jacint Verdaguer

El 17 de maig de 1845 va néixer a Folgueroles poeta que hauria de donar un impuls decisiu a la Renaixença de la poesia catalana. El recordem mentre ens parla del seu Amor i de les flors de primavera.




                                                                                   Ama numun in que sant omnia
                                                                     Sant Bonaventura


Ara ve lo mes de Maig
regalada primavera;
de totes les seves flors
mon Amor és la més bella.
Vindran l'estiu i l'hivern
no se'n veurà cap en terra,
sinó la del mau Amor,
que de totes és la reina.

Si giro los ulls al cel
la comparo amb les estrelles;
boniques són les que obir,
més totes les senyoreja,
com lo lliri als galdirons,
com l'avet a les ginestes;
elles duraran mil anys;
la mia Amo és eterna.

                J. Verdaguer 


 

Pintura: M. Ruiz de Almodóvar Rivera

divendres, 16 de maig del 2014

"BITLLET DE QUINZE" de J.Salvat Papasseit

Avui és el 120è  aniversari del naixement de Salvat Papasseit. Una vida curta i dissortada. El recordem amb un poema original i festiu de "La gesta dels estels"



l'autòmnibus
                    correcte
ara acull al nadó amb la dida que el porta

el nadó és més petit que la mamella d'ella
més petit i més bru:

-tot ell sembla una O
                                 de joguina que riu

(la mare deu ser prima
          -bella com un obsequi!)

a dintre de l'autòmnibus el nadó té olor de la llet matonada
jo penso en aquell temps
que
anant a cercar pa
em menjava la torna      si era coca ensucrada

vet aquí que -altre temps-
          jo també era un nadó

de cop me feia gran
          i em duien al fotògraf

-recordeu el retrat on sóc dalt de cavall
         un cavall arrogant
          alt i net
          de cartró:
i era com al cartell de l'Obiols-
aquell que diu:

          JA SOU
DE L'ASSOCIACIÓ PROTECTORA
DE L'ENSENYANÇA CATALANA?

vet aquí que la dida
                               en amagar-se el pit
ha regada la cara a un senyor de l'autòmnibus

semblava aquelles fulles escurades de nata
  

                                              J. Salvat Papasseit 
                                              "La gesta dels estels"



Pintura F.M.Marrouch

dimecres, 14 de maig del 2014

" AMB RONCA VEU " de Joan Vinyoli

Com cada mes el nostre personal record i homenatge a Joan Vinyoli en el seu Centenari.





Com que no menjo per la fam que tinc,
com que no calmo la gran set que tinc,
com que no sé de canviar el meu crit
en mena de vianda,
pateixo de gana i de set i clamo retorçant-me.

 
Tremolo, fosc, de les arrels a les fulles
i m’omplo d’enyorança turmentada
i em perdo molt endintre del gran bosc
ple de barrancs
                             i sóc el gall salvatge:
m’exalto de nit quan les estrelles vacil·len,
amb ronca veu anuncio l’aurora,
tapant-me els ulls, tapant-me el crit amb les ales,
i m’estarrufo collinflat i danso,
tot i saber que em guaiten els ulls del caçador.


                                 Joan Vinyoli 
 


Pintura: Valladares