divendres, 2 de maig de 2014

" LA PRIMAVERA" de Clementina Arderiu

Un poema, un cant a una primavera incerta. Amb tanta musicalitat i ritme que és talment una cançó.


He desertat de ma ribera
-oh, por, la por!
-la tendra fada remeiera-
remei i olor.
Per qui ens ha pres la primavera

no hi ha perdó.

Digueu-me sí,
digueu-me no.

Les flors abans escotorides
-abril, setí-
llangueixen com les nostres vides,
sense destí,
que ni de somnis són ardides
-ho eren ahir.

Massa dic no,
massa dic sí.

L'emboirament que ens acompanya
-ai, la claror!-

batalla perd, batalla guanya
-quina remor!
La primavera se'ns fa estranya,
i el sí i el no.
Qui ens ha afollat la primavera
no té perdó.


                                                                        Clementina Arderiu



14 comentaris:

  1. sense música la poesia es fa cançó

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha poemes que són música pura.
      Com aquest.

      Elimina
  2. El seu nét (Pau Riba) potser va beure una mica d'aquest poema i va néixer una cançó. Ni sí ni no, ni tu ni jo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En Pau va musicar molts poemes dels seus avis. No sé si aquest n'és un: potser que si, potser que no.

      Elimina
  3. Sí que sembla una cançoneta, amb aquests vaivens que té la primavera. S'agraeix.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai, la Primavera, aquesta boja encantadora que ho trastoca tot!

      Elimina
  4. Tens raó Glòria, només falta posar-li música...Sembla que algú ens vol prendre la primavera, mecatxis!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No crec que ens la prengui ningú, penso que és ella, que va i ve i fa trapelleries de les seves jugant amb el temps.

      Elimina
  5. Una cançó enjogassada al ritme primaveral.

    Bon cap de setmana!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, que és enjogassada, donen ganes no tan sols de cantar-la, també de saltar i ballar.
      Una bona setmana!

      Elimina
  6. Crec que ara el seu nét Pau Riba ha escrit un llibre per homenatjar-la. M'agraden molt els seus poemes (més senzills que els del seu home).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Miraré de trobar aquest llibre. Vaig tenir que fer un treball sobre l'Arderiu i m'interessa, la seva poesia que sembla tan senzilla, però està molt treballada.
      No dubto de la genialitat de Carles Riba, però els seus poemes, a part de les tankes, em costen molt de assimilar. Aviat en penjaré un, però, que espero que us agradi, com a mi.

      Elimina
  7. Un poema senzill de paraules, immens en significat. Sents la musica en cara que no soni. Preciós

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un poema ple de ritme i de música, Aquests poemes que semblen senzills no són fàcil de fer i a l'Arderiu li ha quedat rodó.

      Elimina