"LA MEVA LLENGUA" de Apel.les Mestres

Els catalans estimem la nostra llengua. Molt.  Els motius els explica prou bé aquest poema.

No em preguntis per què, però l’estimo

de cor la meva llengua;

no ho preguntis en va, sols puc respondre’t:

“L’estimo perquè sí, perquè és la meva”.

L’estimo perquè sí; perquè eixa parla

és la parla mateixa

que al son d’una non-non la més hermosa

bressa amorosament ma son primera.

L’estimo de tot cor, per catalana,

l’estimo perquè en ella

la rondalla primera em contà l’àvia

un capvespre d’estiu mentre el sol queia.

L’estimo de tot cor, perquè en descloure’s

l’exquisida ponzella

de mos vint anys, aquell sublim “t’estimo”

va dictar-me l’amor en eixa llengua.

L’estimo de tot cor, perquè la parlen

els meus amics de sempre,

els que ploren amb mi i els que amb mi riuen,

els que em criden avant! i avant m’empenyen.

L’estimo de tot cor, perquè cigales,

i espigues i roselles,

i els rossinyols i el mar i el cel i l’aire

sos grans secrets en català em revelen.

L’estimo de tot cor, perquè no en trobo

de més franca i més bella...

I em preguntes per què? I això em preguntes?

L’estimo perquè sí, perquè és la meva.

                              Apel.les Mestres