Que n'és de trapella l'amor...
i quin deliciós poema, tan senzill, tan fresc i bonic!
Collarets de llum
quan la tarda fina;
si el rostoll s'adorm
tot és de joguina.
quan la tarda fina;
si el rostoll s'adorm
tot és de joguina.
Un estel petit
obre l'ull i parla:
- On serà l'amor
que no puc trobar-la?...
... I l'amor ocult
entre satalies
riu que riu content
de ses traïdories.
Collarets de llum
quan la tarda fina;
si el rostoll s'adorm
tot és de joguina...
... Se'n riuran els camps
i les ribes pures,
i els pollancs i el riu,
i el pla i les altures.
Se'n riuran els grills
i els ocells cantaires,
i el vent remorós
i els follets rondaires.
- On serà l'amor?
- fa la lluna bruna.
L'he buscat pertot,
que n'estic dejuna.
I ell, entaforat
entre satalies,
contarà a la nit
noves traïdories.
Collarets de llum
quan la tarda fina;
si el rostoll s'adorm
tot és de joguina.
Te'n deixo uns de musicals...
ResponEliminahttp://www.goear.com/listen/cfdfb2c/collarets-de-llum-paco-munoz
Que bonic!
EliminaGràcies, Fanalet!
tens raó, senzill fresc i musical.
ResponEliminaAi, l'amor que entremaliat, que bé ho explica el poeta!
Eliminaen Marti i Pol, em te el cor robat
ResponEliminaestimo les seves lletres!!
Sempre hi ha un poema de Martí i Pol que t'arriba al cor.
EliminaEscriu tan bé i té tans registres!