dijous, 7 de juliol de 2011

"COLLARETS DE LLUM" de Miquel Martí i Pol


Que n'és de trapella l'amor...
                          i quin deliciós poema, tan senzill, tan fresc i bonic!


Collarets de llum
quan la tarda fina;
si el rostoll s'adorm
tot és de joguina.

Un estel petit
obre l'ull i parla:
- On serà l'amor
que no puc trobar-la?...

... I l'amor ocult
entre satalies
riu que riu content
de ses traïdories.

Collarets de llum
quan la tarda fina;
si el rostoll s'adorm
tot és de joguina...

... Se'n riuran els camps
i les ribes pures,
i els pollancs i el riu,
i el pla i les altures.

Se'n riuran els grills
i els ocells cantaires,
i el vent remorós
i els follets rondaires.

- On serà l'amor?
- fa la lluna bruna.
L'he buscat pertot,
que n'estic dejuna.

I ell, entaforat
entre satalies,
contarà a la nit
noves traïdories.


Collarets de llum
quan la tarda fina;
si el rostoll s'adorm
tot és de joguina.

                Miquel Martí i Pol

6 comentaris:

  1. Te'n deixo uns de musicals...
    http://www.goear.com/listen/cfdfb2c/collarets-de-llum-paco-munoz

    ResponElimina
  2. Respostes
    1. Ai, l'amor que entremaliat, que bé ho explica el poeta!

      Elimina
  3. en Marti i Pol, em te el cor robat
    estimo les seves lletres!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre hi ha un poema de Martí i Pol que t'arriba al cor.
      Escriu tan bé i té tans registres!

      Elimina