Begur ret homenatge a Vinyoli. Una de les poesies inspirades en les estades del poeta a la localitat és "El Cremat".
Bufen els clars i lliures pensaments
de l’alta mar cap a les netes platges.
Grans peixos blaus voleien esverats
per caure tot de cop. Jo els paro xarxes
de mots, i quan el dia haurà minvat
els portaré en paneres al mercat.
Grans peixos blaus voleien esverats
per caure tot de cop. Jo els paro xarxes
de mots, i quan el dia haurà minvat
els portaré en paneres al mercat.
A clar de nit, amb escates de moll,
entotsolat, encisaré les ones.
Pere Patxei, prepara’ns un cremat:
beguem-lo i canviem el curs dels astres.
Sorres d’amor. Mar fluix. Palpo records.
S’acosten de puntetes els meus morts.
Joan Vinyoli
El caliu d'un cremat sempre convida al record i a la tertúlia.
ResponEliminaI pot servir per inspirar als poetes!
EliminaBona nit, bonica
I si mentre el llegim, escoltem de fons la melodia d'una havanera...
ResponEliminaQuina imatge més bonica: grans peixos blaus voleien esverats, representant les flames que cremen l'alcohol del rom.
Bon vespre!
...encara inspira més
ResponEliminaÉs encertada aquesta comparança del foc i dels peixos, tens raó és una imatge preciosa.
Bona nit, Fanalet