divendres, 1 de juliol de 2011

"EL CREMAT" de Joan Vinyoli

Begur ret homenatge a Vinyoli. Una de les poesies inspirades en les estades del poeta a la localitat és "El Cremat".


 Bufen els clars i lliures pensaments 
de l’alta mar cap a les netes platges.
Grans peixos blaus voleien esverats
per caure tot de cop. Jo els paro xarxes
de mots, i quan el dia haurà minvat
els portaré en paneres al mercat.

A clar de nit, amb escates de moll,
entotsolat, encisaré les ones.
Pere Patxei, prepara’ns un cremat:
beguem-lo i canviem el curs dels astres.
Sorres d’amor. Mar fluix. Palpo records.
S’acosten de puntetes els meus morts. 

                               Joan Vinyoli

4 comentaris:

  1. El caliu d'un cremat sempre convida al record i a la tertúlia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I pot servir per inspirar als poetes!
      Bona nit, bonica

      Elimina
  2. I si mentre el llegim, escoltem de fons la melodia d'una havanera...
    Quina imatge més bonica: grans peixos blaus voleien esverats, representant les flames que cremen l'alcohol del rom.
    Bon vespre!

    ResponElimina
  3. ...encara inspira més
    És encertada aquesta comparança del foc i dels peixos, tens raó és una imatge preciosa.
    Bona nit, Fanalet

    ResponElimina