diumenge, 31 de juliol de 2011

"HAVENT SENTIT BEETHOVEN" de Joan Maragall


Maragall, un gran melòman, escriu aquest poema commogut per l'actuació de un pianista. Era un infant. Un nen prodigi.


                                  PER MIECIO HORZOWZKY, INFANT

Has tornat a ensenyar-me la puresa.
Del tot jo no l’havia desapresa
(no del tot, criatura, no del tot);
però ara, als meus anys, la saviesa
de tornar a ésser nin, amb la riquesa
de tot lo món a dintre, jo l’he entesa
per tes mans, criatura, per ton cor.

Amb aquella innocència que el tenien
tes mans de nin, el cor d’aquell gegant!
El gros aucell, en mans de xic infant,
debatia ses ales poderoses:
somreies retenint-lo entre tes mans...
Ha volat; i abaixant el front, commoses,
totes les dones s’han tornat formoses
i tots els homes s’han tornat germans.

                                    Joan Margall

8 comentaris:

  1. Jo als 14 escoltava la Gran Fuga en Si Bemoll Major. No sé si els meus poemes apuntaven a res. Però sempre que escolto Beethoven se'm remou tot, i penso en la seva vida, i la seva genialitat.
    Gràcies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a Beethoven i a Maragall.
      Una abraçada!

      Elimina
  2. Preciós... Beethoven i l'infant. I Maragall tot barrejat. Un còctel deliciós!

    Per a mi Beethoven, escoltat a través dels primers LP que s'havia comprat el meu germà en el primer tocadiscos que vam tenir... va ser la meva iniciació a la música clàssica. No l'escoltava massa tenia uns 10 anys, però la sentia sovint i sabia que m'agradava. Entrava i treia el cap a la seva habitació de noi de 17-18 anys i li deia:

    Això també és Beethoven? I ell em deia que sí. S'anava comprant les 9 simfonies de mica en mica... i jo pensava que era molt maco tot el que sentia... gairebé sens e escoltar, m'anava entrant en dins. Finalment he de reconèixer que aquesta experiència em va marcar molt, perquè per a mi, per sempre Beethoven ha estat ben bé un punt i a part... Ja sé que no tothom ho sent com jo. Però per a mi Beethoven i després tota la resta de música. (UF!!! quin rotllo que porto, nena!)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme, amb aquest comentari podries fer un post. Quins records tan bonics, tu i el teu germà. I Beethoven!
      M'agrada molt que hagis compartit amb nosaltres aquestes vivències.
      Petons.

      Elimina
  3. ÉS UN PLAER LLEGIR POEMES DE GRANS CATALANS, COM ÉS EL CAS DEL JOAN MARAGALL

    GRÀCIES GLÒRIA PER COMPARTIR-LO

    realment la música ens pot fer sentir coses molt meravelloses com bé expressa Maragall en aquest poema.

    una abraçada i gràcies per les visites !!
    joan

    ResponElimina
    Respostes
    1. De Maragall l'any passat vam posar molts poemes, pel tema dels aniversaris, que ara anem revisant.
      Les meves visites al teu bloc són "interessades", m'agrada la teva poesia i la gaudeixo. Gràcies a tu, doncs.
      Ens llegim!

      Elimina
  4. Maragall sintonitzava molt bé amb aquell nen prodigi que expressava els seus sentiments a través de la música...
    A mi la música clàssica m'agrada molt, però sovint em costa
    ubicar-la a un compositor determinat, ( no tots) m'agrada i ja en tinc prou, m'és igual de qui sigui...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Reconec que a part de les peces més famoses, o populars, jo tampoc sé reconèixer els compositors de la música que escolto. A casa érem força "musicals", però més aviat de Chopin o de Liszt.
      Una abraçada!

      Elimina