Tota la bellesa innocent d'un infant, en un poema.
- I -
Tots els poetes parlen de la rosa
i és bo de lloar-la en tan fràgil beutat.
Però estimem més que la porpra de totes les roses
el front llis d’un infant adormit
i la munió de somnis que s’amaguen
darrera la dolça muralla de pell i de sang
i besem les gotes entre els cabells i la galta
com no besaríem, oh, mai, els aigolers de les roses.
- II -
T’he despertat: tenies
la cara plena
de sol, i tanta
llum sobre la llum closa
dels teus ulls! Jo mirava
les palpitants parpelles
com l’ombra d’una vela
sobre el mar, o com l’ala
d’un ocell entre roses
Maria Àngels Anglada
Coi! que maco!
ResponEliminaOi que si? És tan bonic com ho diu...
EliminaPreciós...i és que hi ha cosa més bonica que veure un infant dormir? Ni les flors, ni els paisatges més impressionants respiren tanta tendresa i tanta pau.
ResponEliminaAquest sí que el coneixia ;-)
D'un infant adormit se'n poden dir moltes coses poètiques. Peró l'Anglada ho fa d'una manera molt personal.
EliminaUna gran poeta, l'haurem de anar llegint. Val la pena.
Ja ho sé que en saps molt de poesia, ja es veu visitant el teu bloc. ;-D
No Glòria, no ho deia per això,ho deia perquè tinc debilitat especial per l´Anglada.M´ha acompanyat molt de temps i m´acompanya encara.
ResponEliminaBona nit, maca.
No m'estranya que t'agradi. L'Anglada és una gran poeta.
ResponEliminaDe tota manera segueixo dient que de poesia en saps molt.
Una abraçada i bona nit!