dimarts, 26 de juliol de 2011

"DE LLUNY ESTANT" de Josep Carner


"De lluny estant", que apareix en el seu llibre Absència, és un poema escrit des de l’exili, des de l’enyorança de la pàtria i de la joventut perdudes.



Qui veiés, quan l’estiu s’acomiada,
el camí —la serp blanca i somrient—
i, al marge d’una cala refiada,
el pàmpol mort sota d’un pi vivent.

Qui veiés una dansa damunt l’era
i una serra morada enllà de mi;
qui topés un aloc de torrentera
o enmig d’un pedruscall, un romaní.

Més val, però, que a aquests bedolls s’acari
el meu esment, i a aquest boiram somort.
En mos camins d’un temps, hom pot trobar-hi
un àngel trist amb el seu glavi tort.

                                             Josep Carner
                                                                   "Absència"

4 comentaris:

  1. Això de l'exili s'havia de fer molt dur. Un poema amb tant de sentiment que arriba molt endins.

    Més val, però, que a aquests bedolls s'acari
    el meu esment, i a aquests boiram somort.

    Me les enduc amb mi...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sens dubte el poeta estava enyorat. Un sentiment punyent, en cas d'un exiliat.

      Elimina
  2. Una mena de mort que esglaia,
    àngel trist àngel trist.
    Però àngel, al capdavall.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un àngel amb glavi, però. Un glavi tort.

      Elimina