"De lluny estant", que apareix en el seu llibre Absència, és un poema escrit des de l’exili, des de l’enyorança de la pàtria i de la joventut perdudes.
Qui veiés, quan l’estiu s’acomiada,
el camí —la serp blanca i somrient—
i, al marge d’una cala refiada,
el pàmpol mort sota d’un pi vivent.
Qui veiés una dansa damunt l’era
i una serra morada enllà de mi;
qui topés un aloc de torrentera
o enmig d’un pedruscall, un romaní.
Més val, però, que a aquests bedolls s’acari
el meu esment, i a aquest boiram somort.
En mos camins d’un temps, hom pot trobar-hi
un àngel trist amb el seu glavi tort.
Josep Carner
"Absència"
Això de l'exili s'havia de fer molt dur. Un poema amb tant de sentiment que arriba molt endins.
ResponEliminaMés val, però, que a aquests bedolls s'acari
el meu esment, i a aquests boiram somort.
Me les enduc amb mi...
Sens dubte el poeta estava enyorat. Un sentiment punyent, en cas d'un exiliat.
EliminaUna mena de mort que esglaia,
ResponEliminaàngel trist àngel trist.
Però àngel, al capdavall.
Un àngel amb glavi, però. Un glavi tort.
Elimina