dimarts, 5 de juliol de 2011

"AMO L'AROMA" de Salvat Papasseit


 Salvat Papasseit, amb la seva poesia sensitiva i joiosa ens parla d'uns amors jovenívols i esperançats. Amb regust de menta... 



Amo l'aroma d'aquest brot de menta 
que duus lligada dintre el teu somrís 
fes-me'n penyora tu, minyona esquerpa 
com vela nova que torba el garbí.  

Les xicres blanques dels pals del telègraf 
si ets a la ruta guarden ton camí; 
pel brot de menta cap d'elles pledeja- 
pledejarien si em veien sofrir. 



Perquè vindria de la boca teva 
la posaria al mossec de les dents, 
fes-me'n penyora, del teu brot de menta: 
jo, per pagar-la, ja em donaria teu. 

                                   J. Salvat Papasseit

10 comentaris:

  1. Entre ell i tu (ell pel poema i tu per la foto) feu venir unes ganes de menta!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vigila, he sentit a dir que és afrodisíaca!

      Elimina
  2. És que hi ha poemes que també són ben olfactius...:)
    Bon divendes, Glòria!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oi que si! aquest deu ser un d'ells...
      Bona nit, Fanalet!

      Elimina
  3. Respostes
    1. La menta té una olereta molt refrescant, vivificant.
      (Ara penso en unes faves a la catalana amb una branqueta de menta, com les feia la meva mare...mmmm) No és gaire romàntic, dec tenir gana.

      Elimina
  4. Vaig descobrir Salvat Papasseit amb aquest poema. Des de llavors mai més l´he deixat més lluny de la meva tauleta de nit.
    I el més curiós és que em va arribar per les oïdes a ritme de valset, als disset o divuit anys.

    http://www.uoc.edu/app/musicadepoetes/servlet/org.uoc.lletra.musicaDePoetes.Recurs?autor=203&music=277&titol=1400&recurs=290

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si que la tens a la vora la poesia de Salvat Papasseit! Però no m'estranya gens, és tan bonica...
      El valset no l'he sentit mai. Ara el buscaré.
      Gracies per la informació. Bon diumenge!

      Elimina
  5. Vaig conèixer Papasseit gràcies al teu bloc, i no deixa de fascinar, però en aquest cas, no sé si serà la menta o què, però m'he quedat com a mitges ... serà que el tinc el dia tonto.

    Bon divendres, senyoreta!

    pd: País, si que et desflorar aviat amb Papasseit :O

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sempre la mateixa poesia arriba a tots igual. Però com tu dius, Fàtima, l'estat d'ànim pot influir molt.
      Tots les poesies de "El poema de la rosa als llavis" són preciosos, tot i que uns agradin més que altres.
      Bon diumenge, senyoreta!

      Elimina