diumenge, 17 de juliol de 2011

"DESPRÉS DE LA TEMPESTAT" de Joan Maragall


Quan ha passat la tempesta i surt el sol tot brilla amb colors més vius.



Quan s'esqueixen els núvols sobre el cel
la ciutat surt rient de la tempesta,
regalant d'aigua lluminosa arreu,
remorejant de nou en sons de festa.

Recomença el remor en la ciutat
i en el rostre dels homes l'alegria:
els núvols sobre el cel s'han esqueixat,
la tenebrosa nit torna a ser dia.

Cadascú alça els ulls per si retroba
la gran blavor del cel, tan oblidada!
Beneita sies, tempestat passada,
perquè fas alçar els ulls a la llum nova!

                               Joan Maragall

12 comentaris:

  1. Ens has portat un poema molt encertat. Ahir, al Vallès, ens va fer uns bons ruixats que, sense arribar a ser tempestes ens van refrescar, netejar els carrers i alegrar el dia.

    M’agrada la pluja!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tant de temps sense ploure estàvem tots una mica enervats. Aquesta aigua ha anat molt bé per tot.
      I m'ha servit per compartir aquest poema.
      Gràcies, pluja!

      Elimina
  2. Molt encertat, ahir em sembla que tots ens vam sentir alleujats quan es van esqueixar els núvols i vam rebre com un regal l'aigua lluminosa. Bon matí fresquet!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Després de la calor de les últimes setmanes tothom esperava la pluja amb "candeletes". Que bona l'aigua d'ahir, és mereixa un poema!
      Bona i fresca nit!

      Elimina
  3. M'encanta l'esperit humit i juganer d'aquest poema. Un petó, bonica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un poema molt visual i optimista, a mi també m'agrada.
      Petonets, Núria!

      Elimina
  4. Respostes
    1. Tenia uns quants poemes de Maragall per triar, però no vaig dubtar, com tu dius era l'ocasió adient per penjar aquest, Elfree.
      Una abraçada!

      Elimina
  5. Jo vaig obrir totes les finestres per gaudir millor de la pluja...Aquí, després, no va pas sortir el sol, si de cas la lluna, perquè ja era de nit...Em sembla que està a punt de fer el ple, ho vaig a mirar...
    Doncs sí, avui és ben rodona i és bonic perquè la lluna juga a fet i amagar amb uns núvols blancs...
    Un poema molt adient!
    Petons de lluna.

    ResponElimina
  6. Tothom esperava la pluja! Tants dies de xafogor és feien insuportables!
    La lluna està preciosa i la de avui es una lluna blava, perquè és la segona vegada que la lluna fa el ple en un mateix mes. Fins el 2015 no tornarà ha produir aquest fet. Ho he llegit en un bloc i a la Wikipedia, que jo no ho sabia pas. Tu ho sabies?
    El que s'aprèn per la Catosfera!
    Petonets de lluna plena!

    ResponElimina
  7. Jo penso així quan les ulleres brutes m'enterboleixen el pensament...
    Lluna plena d'agost, la Beatriu a cavall, i els de casa a taula. Llum nova en la maduresa.

    ResponElimina