dijous, 9 d’agost del 2012

" ELS ALBERCOCS I LES PETITES COLLIDORES" de Josep Carner


Els albercocs,  galta-rojos, de pell sedosa, temptant a la petita Mirtila, però la nena, assenyada,  deixa albercocs al arbre, esperant que el plaer d'assaborir-los duri tot l'hivern.


Diu Iris a Mirtila :
- Amiga , jo no sé...¿ Tants d’albercocs li deixesal vell albercoquer ?- Oh Iris, prou m’agradamenjar-ne pels caminsfent festa a la dolcesaque em raja boca endins.Però l’hivern arriba,i vora el foc rabentsentim a la teuladaballar teules i vent.I, bell atzar, la mare,veient-nos entristits,i com freguem els nassosi con bufem els dits,ens porta, riolera,quan cau la neu a flocs,un pot amb confituresde préssecs o albercocs.         
                      Josep Carner

22 comentaris:

  1. I és que la fruita s'ha de saber collir al seu temps, com tantes altres coses en aquesta vida, que les hauríem de deixar coure i no treure-les del forn abans d'hora!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant, cada cosa al seu temps, el que passa és que a vegades no sabem mesurar-lo...
      Bona nit, Porquet!

      Elimina
  2. Melmelada als llavis.
    Encanteri de temps
    saborosos
    a la pell i als dits,
    sadollen el record
    damunt el pa de cada dia,
    i el sol dels dies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Poema pel altre bloc!
      Ets un filó, Cantireta, tens les muses fent hores extraordinàries!

      Elimina
    2. Crec que la Cantireta ha menjat melmelada d'albercocs per berenar ;)

      Elimina
    3. Vols dir que l`inspiració no li ve de les muses? :O
      Potser si que l'ha inspirat la melmelada del bereenar...

      Elimina
  3. les confirures ens porten els bons records del moment, quan tot era al punt.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Esmorzars assossegats, berenars de tardes tranquil·les...
      Ara mengen bollicaos i panteres roses, tot jugant a la play station.
      Els temps canvien.

      Elimina
  4. Fruit saborosos
    dels que esclaten
    com un furt de la mirada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un altre poeta inspirat! Quina sort teniu...
      Clar que els poemes de Carner són un bon punt de partida.
      Gràcies per la poesia, Jordi!

      Elimina
  5. Poema melmelat. Un petó i gràcies per compartir-lo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Poema melmelat i inspirador de més poesia.
      I gràcies a tu, Núria, m'agraden les teves visites! :)

      Elimina
  6. Quin bé de Déu d'albercocs...Quan n'és temporada són una delícia, la resta de temps gaudirem de la melmelada i ens en lleparem els dits...
    Petonets dolços.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una bona manera de gaudir-ne tot l'any!
      Una abraçadeta, dolça també!

      Elimina
  7. Quin seria el tema principal del poema?

    ResponElimina
  8. En aquest fred hivern, imaginar l'olor dolça dels albercocs em fa recordar els bells moments d'escalfor de l'estiu.
    Gràcies per la recopilació dels poemes!

    ResponElimina
  9. tinc una pregunta, Per quina raó diu Mirtila que actua així?

    ResponElimina
    Respostes
    1. perque a l'hivern arriba i fa fred ,llavors els albercocs amb confitures de préssecs es tasten millor...

      Elimina
  10. hola, la meua pregunta es que te vore els albercocs amb l´etapa de la vida que representa.





    ResponElimina
  11. mmmm, m'encanten els albercocs però s'han de rentar bé

    ResponElimina