dijous, 16 d’agost de 2012

"AGOSTO" de F. Garcia Lorca

El dia 19 d'agost farà 77 anys que va morir Federico Garcia Lorca. Tots sabem com.
Un record pel poeta.


Agosto.

Contraponientes
de melocotón y azúcar
y el sol dentro de la tarde, 
como el hueso en una fruta.


La panocha guarda intacta
su risa amarilla y dura.


Agosto.
Los niños comen
pan moreno y rica luna.
                   
               F. Garcia Lorca
                   " Canciones " 

14 comentaris:

  1. Sempre hi penso en ell, potser perquè amb la diferència d'uns quants anys aquest mateix dia vaig néixer jo.
    Una abraçadete, Glòria!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Garcia Lorca és un poeta que deixa empremta. I la barbaritat de la seva mort encara ens el fa tenir més present.
      M'apunto la data per felicitar-te l'any vinent, Fanalet. :)
      Petonets, bonica!

      Elimina
  2. !! (m'he escapat...xsstt!!...petons...)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xsstt! et guardarem del secret... ;)
      Una abraçadeta!

      Elimina
  3. és un dels meus poetes de capçalera! el van matar diguem-ho ben fort: el van assassinar ! i encara deu coure perquè el que li van fer al Rubianes amb la seva obra " Lorca eramos todos" no va tenir nom!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha coses que alguns voldrien esborrar, o que hi passéssim de puntetes, perquè és una mort tan aberrant i tan gratuïta que fa caure la cara de vergonya, si aquesta gent en tingués. Per això cou tan quan algú els hi recorda els fets de la mort de Lorca.

      Elimina
  4. M'agrada. :o)
    No coneixia aquest poema
    Gràcies
    petó

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un poema ben bonic, curtet i molt "lorquià".
      Gràcies a tu, per la visita i el comentari! :)
      Petonets.

      Elimina
  5. És veritat que els cels d´ agost tenen color de préssec al capaltard, fins i tot la calitja s´assembla al borrissol de la seva pell.

    I és veritat també que cal que el recordem al Garcia Lorca, ara i sempre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pais, ho expliques molt bé. I les llunes d'agost en ocasions també semblem préssecs, oi?
      Gran Garcia Lorca, no és pot oblidar!
      Una abraçada, preciosa.

      Elimina
  6. Un bonic i refrescant record del gran García Lorca...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un poema que no coneixia, però em va semblar molt bonic i oportú per recordar-lo, sense tristesa.
      Petontes,M. Roser!

      Elimina
  7. Si entres al miramelsmots veuràs que hi ha alguna "casualitat" ...ha,ha,ha...Un petó, rebonica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Torno de passar uns dies fora. Vaig a veure la casualitat del teu bloc! :O
      Petons, preciosa!

      Elimina