dimarts, 28 d’agost de 2012

" EL PI DE FORMENTOR" de Miquel Costa i Llobera

L'arbre és el motiu triat pel poeta. Per Miquel Costa i Llobera el pi es converteix en una presència humanitzada que proclama un missatge d'afirmació vital i crida espiritual. Maria del Mar Bonet canta el poema amb tot el sentiment.


Electus ut cedri
 
Mon cor estima un arbre!  Més vell que l'olivera,
més poderós que el roure, més verd que el taronger,
conserva de ses fulles l'eterna primavera,
i lluita amb les turmentes que atupen la ribera,
com un gegant guerrer.

No guaita per ses fulles la flor enamorada;
no va la fontanella ses ombres a besar;
mes Déu ungí d'aromes sa testa consagrada
i li donà per trone l'esquerpa serralada,
per font la immensa mar.

Quan lluny damunt les ones renaix la llum divina,
no canta per ses branques l'aucell que encativam;
el crit sublim escolta de l'àguila marina,
o del voltor que passa sent l'ala gegantina
remoure son fullam.

Del llim d'aquesta terra sa vida no sustenta;
revincla per les roques sa poderosa rel,
té pluges i rosades i vents i llum ardenta,
i, com un vell profeta, rep vida i s'alimenta
de les amors del cel.

Arbre sublim! Del geni n'és ell la viva imatge;
domina les muntanyes i aguaita l'infinit;
per ell la terra és dura, mes besa son ramatge
el cel qui l'enamora, i té el llamp i l'oratge
per glòria i per delit.

Oh! sí: que quan a lloure bramulen les ventades
i sembla entre l'escuma que tombi el seu penyal,
llavors ell riu i canta més fort que les onades
i vencedor espolsa damunt les nuvolades
sa cabellera real.

Arbre, mon cor t'enveja! Sobre la terra impura,
com a penyora santa duré jo el teu record.
Lluitar constant i vèncer, regnar sobre l'altura
i alimentar-se i viure de cel i de llum pura...
oh vida, oh noble sort!

Amunt, ànima forta! Traspassa la boirada
i arrela dins l'altura com l'arbre els penyals.
Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada,
i tes cançons tranquil·les 'niran per la ventada
com l'au dels temporals. 


  Miquel Costa i Llobera





Pintura: H. Anglada Camarasa: El pi de Formentor

10 comentaris:

  1. Ooooooooh!!!!

    Aquest és un bonic poema ple de records.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un poema molt bonic, Quadern, i imagino que els records també ho deuen ser.

      Elimina
  2. M´identifico totalment amb aquest pi, tant que la imatge del capçal del meu blog és "´esquerpa serralada" on ell viu. Un dia en faré un post ;-)

    Bon dia Glòria!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ah, si?, ens has d'explicar aquesta història un dia!
      Segur que en faràs un post magnífic, com ens tens acostumats.
      Una abraçada!

      Elimina
  3. M'encanta!! :-) No la coneixia, ho reconec, però el mossèn de la meva parròquia m'ho va passar per posar-ho al blog que tenim (cançó i poema) i llavors la vaig conèixer.

    De fet, la vàrem posar dues vegades!! doncs ja l'havíem posat també aquí ;-)))

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un poema magnífic, i amb un missatge vital i encoratjador. M'ha fet molta gràcia la casualitat de que la primera vegada que el vareu posar al blog de la parròquia era exactament el mateix dia que avui, 28 d'agost, del any passat.
      Una abraçadeta, Assumpta!

      Elimina
    2. Caram! això sí que no m'hi havia pas fixat! És molta casualitat, quina gràcia!! :-))

      Elimina
    3. Si que ho és, amb 365 dies al any... :O

      Elimina
  4. Fantàstic en Costa i Llobera amb aquest pi...
    Només el primer vers: "Mon cor estima un arbre"! ja val per tot un poema...
    Bona nit Gloria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Realment és un poema molt inspirat, tot ell és magnífic, m'agrada molt i cantat per la Bonet m'emociona... Sóc una bleda!
      Bona nit, M.Roser!

      Elimina