dissabte, 11 d’agost de 2012

" G A T " de Mercè Rodoreda

Sovint els privilegis tenen servituds.  Es difícil tenir-ho tot!



Tinc la cua molt senyora
i el pèl m'ondula nevat,
però em veden el terrat
perquè, diuen, "és d'Angora". 

Faig vida d'anacoreta,
i el lluç, me'l donen bullit.
Hec amb la pota el mosquit
i embullo el fil i la beta. 

Ja m'agrada aquesta vida
una mica esmorteïda,
i queixar-se és de mal gust.

Però a vegades voldries
fer-te amb gats sense manies
que et donessin un disgust. 

                       Mercè Rodoreda



Pintura: Renata Koeblinger

6 comentaris:

  1. Els disgustos són com gustos amb massa sal i pebre. Has d'aprendre a no passar-te, i no tenir un disgust en lloc de dir "el gust és meu". (mèuuuuu...!!) Petons, "e la nave va".

    ResponElimina
    Respostes
    1. Meu i marrameeeeu!
      Quines disquisicions filosòfiques, Cantireta...
      I espero que arribi a bon port (la nave).
      Una abraçada!

      Elimina
  2. ha,ha,ha...preciós i sincer poema el del gat privilegiat. Un petó, bonica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja, però això de fer vida d'anacoreta deu ser avorrit. No m'estranya que de tant en tant enyori tenir tractes amb altres gats...i gatetes
      Petonets!

      Elimina
  3. Un poema que fa pensar...Ell que és un gat especial i molt "aristocràtic" enyora fer-se amb la purrialla de les teulades...Segurament s'ho passaria més bé!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Més distret si que estaria...tot i que reconeix que ja li va bé la vida "esmortida" que té.
      Em sembla que el gatet vol i dol!
      Una abraçada!

      Elimina