diumenge, 8 de març de 2020

"PASQUINS PER A LA REVOLTA VEGETAL" de Maria Mercè Marçal

No podia faltar la Maria Mercè en un mes que es dedica a la poesia i a la dona. Ella encapçalà aquesta revolta que fa florir i fruitar l'arbre de l'alliberament.




  II
Dones, baixeu, veniu
a la dansa de l’herba.
Enramem els balcons
i preparem la terra.
Reguem-la amb pluja i sol,
defensem-la amb les dents,
perquè hi arreli l’arbre
de l’alliberament. 
Sembrem-hi la llavor
i el verd de la tendresa,
el blat de l’enrenou
l’aventura i la menta
i quan neixin els brots
cridem-ho a tots els vents,
perquè s’espigui l’arbre de
l’alliberament.
Vestides en saó
de la revolta encesa
al cim dels campanars
desplegarem banderes,
banderes sense orgull,
color de goig novell,
perquè floreixi l’arbre
de l’alliberament. 
Aviarem coloms
per encetar la festa
i inventarem camins
en cels sense fronteres.
Arreu tindrem hostal,
farem convit arreu,
amb la fruita de l'arbre
de l’alliberament. 

             Maria Merçè Marçal

dijous, 20 de febrer de 2020

" ACLARIMENT " de Jordi Sarsanedas

Avui les paraules de Jordi Sarsanedas ens conviden a la reflexió i a l'acceptació.



L'enyorança d'allò que tenia,
l'enyorança d'allò que no he tingut,
finament barrejades,
expressen una mateixa
recança indestriable.

No perdis el temps
per treure'n l'aigua clara.
Hi havia opció, potser?
Al meu balanç
no la tinc apuntada
com a viscuda.

No destrio la decisió,
dins el gruix del passat
irremeiable. Ha estat i ja no és;
no és, sense haver estat;
no t'entestis a destriar,
com si fos res, la vel·leïtat.

Respecta aquest teixit
tèrbol
de llum i d'ombra.
No l'esfilagarsis,
no t'hi entestis.
Ets tu mateix.


               Jordi Sarsanedas
           "Com una tornada, sí"



dimecres, 15 de gener de 2020

"PETITA I BLANCA" de Joan Vergés

Encetem l'any amb un poeta que encara no havíem compartit, un poeta premiat en diverses ocasions i musicat en diferents versions. Aquí és Toti Soler qui el canta.



          
Petita i blanca
enyora el mar
la teva casa.
Enyora l'aire
d'una cançó
d'una besada.
La teva pell
és del color
sense mirall
de terres clares.
Els camps llaurats
vetllen de nit
el teu alè
la teva calma.
Moren els mars.
Petita i blanca,
es va morint
la teva casa.
Creixen els camps
i les campanes,
tot el que és guany,
tot el que emparen
les teves mans,
tot el que estimes
rossa i descalça.
                                         
                                                 Joan Vergés