divendres, 8 de maig de 2020

"MAIG" de Jordi Pere Cerdà

Avui un poema d'Antoni Cayrol, el poeta ceretà en el centenari del seu naixement. Ell sempre va defensar la nostra llengua i la nostra cultura. Mereix que el recordem.






                          La pluja regala la cara arrufida del cel
amb la suor d’una tarda angoixosa
fent lluentors sota el mirall dels núvols.
Durs metàl·lics, els pollancs
travessen el sostre de broma
com una tribe clavat dins la fusta.
Amb ells penja el cel
tot un terròs d’argila ple de sang
i l’ametlló verd de Cerdanya.
Hi ha una cridòria d’ocells exasperats
que pobla els arbres freturants de fulles,
un caminar roig de camps nus,
la primavera vella,
el maig que fuig,
la vida sense impuls.

                                                     Jordí Pere Cerdà





Pintura de José Garrido Herraez

6 comentaris:

  1. El mes de maig dona molt de si a l'hora de fer poemes ben inspirats!
    Petonets, Glòria.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hi tant, tan si plou com si fa sol el maig porta la poesia incorporada. La primavera és una mica boja i aquest any més boja que mai!!!
      Petonets, M.Roser.

      Suprimeix
  2. Bon maig, Glòria.
    Si pot ser que amb ell millori tot.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Un maig ben estrany, però buscarem el bo de les coses que normalment no fem. A vegades trobem coses ben senzilles que ens omplen de felicitat.
      Gràcies, Xavier

      Suprimeix
  3. El maig sempre fuig, no pot fer altra cosa, com tot el que s'estima.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. El maig fuig i fugen els anys. Sempre tornen. Com tot el bo i el dolent. I vindrà l'estiu sense que ho demanem.

      Suprimeix