dimecres, 30 de març de 2011

"MUNTANYES DEL CANIGÓ" de Jacint Verdaguer

Qui no coneix aquest poema d'un dels nostres poetes més excelsos? Tothom l'ha cantussejat! Peró no tots hem llegit la poesia complerta, que és ben bonica.

 
Muntanyes del Canigó
fresques són i regalades,
més que més ara a l'estiu
que les aigües són gelades.  
Tres mesos hi sóc estat
sens veure persona nada
sinó un trist rossinyolet
que nit i dia cantava;
mes ara em penso que és mort,
tres dies ha que no canta. 


M'ha vingut enyorament
i una cruel mala gana.
Ningú no m'entén el mal,
ningú coneix el que em mata,
sinó una nina que hi ha
     que és la meva enamorada.     

Un dia jo l'encontrí,
l'encontrí a punta d'alba;
al torrent de Sant Martí
l'encontrí que ensabonava. 
Jo li don el Déu-te-guard,
paraula no m'ha tornada;
jo que li torno a donar
i ella calla altra vegada.       

- Jo no sé amb què compara't,
amb el vent o amb la gelada;
te compararé amb el vent,
que cada hora fa mudança:
al dematí vent serè,
a les onze marinada,
a migdia vent de dalt
i a la tarda tramuntana. 
                   Mossèn Cinto Verdaguer
Pintura de Camille Pissarro

20 comentaris:

  1. Tens raó, és una poesia molt bonica. A mi em fan gaudir molt els poemes de Verdaguer musicats pel cantautor solsoní Roger Mas. Els escolto, i el temps es para.

    ResponElimina
  2. No el coneixia al Roger Mas! Ara he estat pel You Tube i l'he sentit. Molt bé! Una descoberta!
    Gracies, Núria, per la teva informació.

    ResponElimina
  3. Ara vaig a escoltar una mica més en Roger Mas.

    Avui ja n'he escoltat una... :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina casualitat! L'altra dia en parlàvem amb Pais Secret d'en Roger Mas. ;)
      Jo ja he gaudit d'algunes cançons. Ara vaig a fer nones.
      Bona nit!

      Elimina
  4. FANALET! que s'ha esborrat el teu comentari!
    M'has enganxat fet "probatures" mentre penjava el poema i ha desaparegut. Ho sento!!! :(

    ResponElimina
  5. Bonic poema, jo sóc de les que no l'havia llegit sencer. Aniré a tafanejar la musica d'en Roger Mas.

    Bona setmana!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oi que és bonic?
      I en Roger Mas, que t'ha semblat? Ja veus que entre les blogaires té moltes "fans"!
      Jo també et desitjo una bona setmana :)

      Elimina
  6. En Verdaguer és un dels meus poetes preferits....M'agrada el Verdaguer reivindicatiu, el que estima la patria i la natura, el dels poemes tendres i bucòlics...I sí, jo l'havia llegit el poema, i de petita, la cantàvem amb el pare, la cançó, però la lletra era una mica diferent i en el català actual...
    Ara us faré dentetes, jo conec personalment el Roger Mas, que a més de cantar com vol...és de Solsona!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Verdaguer em fa posar carn de gallina en molts dels seus poemes. Quin poeta! i quina vida...
      Apa, tu coneixes al Roger Mas!!!!!!
      Hem de fer una trobada blocaire i ens l'has de presentar.
      Va, si us plau ;)

      Elimina
    2. Ep , que el conegui, per desgràcia, no vol dir que siguem amics...Tampoc vull "fardar" més del conte jo. Durant un temps vam tenir un amic en comú...

      Elimina
    3. Vaja, ara que ja ho teníem coll avall!
      Ha,ha,ha... no pateixis, nena, organitzarem una trobada amb Roger Mas. O sense.

      Elimina
  7. recordo haber-lo sentit en veu de mamare
    quin record mes maco
    ara em toca anar a escoltar en roger mas
    recoi com sou...jajajajajjajajaj
    molts petons gloria

    ResponElimina
    Respostes
    1. Abans és recitava més, crec. Jo recordo reunions familiars que els avis deien poesies còmiques o patriòtiques. Clar que jo tinc una edat...
      M'agradaria fer un recopilatori d'aquest tipus de poemes.
      Com som?... A tu també t'agrada en Roger Mas. Confessa-ho!
      Petonets de bona nit!

      Elimina
  8. Diuen que Verdaguer va escriure Canigó durant la seva estada a la Mare de Déu del Mont, a l´Alt Empordà. Des de la finestra de la seva habitació es veu una imatge magnífica de la nostra muntanya.
    Et recomano que hi vagis Glòria , si encara no ho has fet.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No recordo haver-hi estat i si ho conec devia de ser de molt menuda . Ho tindré en compte, Pais, a veure si tinc ocasió ara que ve el bon temps. Si va inspirar-li Canigó deu de ser un paisatge esplèndid!
      Gràcies!

      Elimina
  9. Sí!! Lo Roger Mas de cap de taula!! VA!!!!!
    Aquest poema el puc cantar, però a la dutxa, que la melodia és per a soprano, i jo sóc contralt. (era, vaja)

    ResponElimina
    Respostes
    1. T'hi apuntes doncs a la trobada de fans/blogaires?
      Hi per cantar cap problema! Fem-ho ha dos veus tu de contralt i jo de soprani. I amb el Roger ja podem fer les tres veus!!!

      Elimina
  10. Fem una trobada amb lo Roger Mas! SIIIII!!
    Ep! I Miquel Àngel, Jordi, Helena, també!

    ResponElimina
  11. SIIIIIIIIIIIIIII!!!
    Tots, amb el Roger Mas!!!!
    I això com s'organitza???

    ResponElimina