Ja floreixen els cirerers, s'acosta el temps de menjar cireres, la Primavera és el primer pas. Guasch ens ho explica en aquesta encantadora poesia.
Cirerer petit,
cirerer florit
que fas arracades
digues quina mà
té les ve a cercar
quan les tens granades.
Digues sense por
qui et cull la dolçor
d'aquesta florida.
- Floreixo en la soledat
d'aquest jardí ple de molsa;
mai ningú m'ha sorollat
per collir ma fruita dolça.
Ella em cau sense dolor
com qui perd les arrencades;
però al maig torna l'Amor
i em diu: - Té, les he trobades!...
Joan Maria Guasch
:)
ResponEliminaGràcies pel poema!
Jo encara quan arriba el temps de les cireres goso penjar-me-les de l'orella com si fóssin arracades...:)
Te'n deixo un altre de cirerer florit que sempre, en veure-les o llegir-les, m'arriba a la memòria...
http://www.goear.com/listen/1189571/sota-un-cirerer-florit-joan-manuel-1966
un petó, Glòria!
Gracies a tu pel comentari!
EliminaHo trobo molt simpàtic que et pengis arracades de cireres, com quan érem més menudes.
Serrat sempre m'ha semblat un poeta, les lletres de les seves cançons són poemes que arriben al cor.
Petonets!
Guasch és un poeta una mica oblidat, malauradament. Tinc un record entranyable d'aquest poema, vam fer una xerrada al barri sobre l'Escola del Bosc i van venir unes senyores que n'havien estat alumnes abans de la guerra, ens van recitar aquest poema que els havien ensenyat allà i era el que més recordaven, lligat amb el bon temps i les cireres que els posaven per dinar.
ResponEliminaJúlia, pel que veig hi ha molts poetes que sent bons han quedat una mica oblidats i gairebé ningú en parla. M'agradaria poder recordar-ne algun, dins la modèstia del meu bloc.
EliminaAquest és un poema simpàtic, senzill i alegre.
Un dels meus poemes de sempre, el recitava de petita i els recito de gran.
ResponEliminaEspero menjar-ne aviat de cireres...
Ja pots recitar el poema i menjar cireres, n'hi ha per tot arreu.
EliminaBon profit!
Dolcet, dolcet, com les cireres...
ResponEliminaDolcet com les cireres dolces. A mi m'agraden les picotes tot i que no serveixen per fer d'arracades
EliminaDolça i oportuna poesia.
ResponEliminaLa vaig recordar veien en el teu bloc el post de la Fira de Cireres de Sants.
EliminaA reveure, Rafel!