Aquest es un amor que s'ofereix sens reserva. Però alhora es exigent, vol ser correspost. Palau i Fabre ho explica molt bé. Maria del Mar Bonet canta el poema amb molta sensibilitat.
Jo em donaria a qui em volgués
com si ni jo me n'adonés
d'aquest donar-me: com si ho fes
un jo de mi que m'ignorés.
com si ni jo me n'adonés
d'aquest donar-me: com si ho fes
un jo de mi que m'ignorés.
Jo em donaria a qui es donés
a canvi meu per sempre més:
que res de meu no me'n quedés
en el no meu que jo en rebés.
a canvi meu per sempre més:
que res de meu no me'n quedés
en el no meu que jo en rebés.
Jo em donaria per un bes,
per un de sol, pro que besés
i del besat em desvesés.
per un de sol, pro que besés
i del besat em desvesés.
Jo em donaria a qui em volgués
com si ni jo me n'adonés:
com si ni jo me n'adonés:
com una almoina que sem fes
Josep Palau i Fabre
M'agrada Palau i Fabre! :)
ResponEliminaÉs que tot amor per a ser fort a de ser correspost.
ResponEliminaBon poema
Des que em passo pel blog que llegeixo regularment poesia, cosa que, com crec que ja t'he dit no consumeixo. Tret d'una època de joventut que em vaig apassionar per en Vinyoli. De mica en mica cada dia m'hi estàs fent entrar. Gràcies.
Sempre m´ha agradat aquest poema, corre sol , com si fos un desplegable.
ResponEliminaBon cap de setmana!
Hola, Carme. A mi també m'agrada. ;)
ResponEliminaBon cap de setmana!
M'ha agradat això que m'has dit! Estic cofoia que el meu blog et serveixi per retrobar o conèixer poetes que tenen molt a dir. Gràcies a tu, Quadern, per les teves visites i els teus comentaris.
ResponEliminaSi que és un poema bonic, Pais. Molt. Tot i que recitar-lo costa una mica. El primer cop que el vaig llegir en veu alta semblava que digues un embarbussament.
ResponEliminaPotser Glòria és que jo el vaig conèixer amb "trampa", cantat per la Maria del Mar Bonet i amb música ja se sap que tot entra més bé ;-)
ResponEliminahttp://www.goear.com/listen/72654a6/jo-em-donaria-a-qui-em-volgues-maria-del-mar-bonet-josep-palau-i-fabre
Ha, ha... pot ser, Pais. Jo no el coneixia cantat, sinó encara m'ha hagués costat més llegir-lo. Ja em va passar amb "Vinyes verdes"...
ResponEliminaLa Maria del Mar ho fa molt bé. M'ha agradat molt l'enllaç que m'has fet arribar. Gracies.
Hi ha alguna cosa més bonica en aquest món que donar-se a la persona que et vol acollir?
ResponEliminaAi, Porquet! si tot fos tan fàcil... Però si que ho seria de bonic. Més que bonic: MERAVELLÓS.
ResponElimina