dimarts, 8 de març de 2011

L'ELIONOR de M. Martí i Pol

DIA DE LA DONA TREBALLADORA: Avui es un bon dia per encetar el Blog. Miquel Martí i Pol escriu un poema molt tendre i descriptiu de la vida de les dones a mitjans del segle passat (sembla tan lluny!) en un entorn fabril.


L'Elionor tenia
catorze anys i tres hores
quan va posar-se a treballar.
Aquestes coses queden
enregistrades a la sang per sempre.
Duia trenes encara
i deia: "sí, senyor" i "bones tardes".
La gent se l'estimava,
l'Elionor, tan tendra,
i ella cantava mentre
feia córrer l'escombra. 

Els anys, però, a dins la fàbrica
es dilueixen en l'opaca
grisor de les finestres,
i al cap de poc l'Elionor no hauria
pas sabut dir d'on li venien
les ganes de plorar
ni aquella irreprimible
sensació de solitud. 

Les dones deien que el que li passava
era que es feia gran i que aquells mals
es curaven casant-se i tenint criatures.
L'Elionor, d'acord amb la molt sàvia
predicció de les dones,
va créixer, es va casar i va tenir fills. 

El gran, que era una noia,
feia tot just tres hores
que havia complert els catorze anys
quan va posar-se a treballar.
Encara duia trenes
i deia: "sí, senyor", i "bones tardes".

                                              Miquel Martí i Pol

4 comentaris:

  1. OH!! Gràcies per aquesta segona mirada.

    Diu tantes coses d'una època.

    ResponElimina
  2. L'he llegit molts cops, però recordaré sempre com el vaig sentir magistralment recitat per una actriu catalana coneguda (i em fa molta ràbia no recordar el nom) el dia del 70è aniversari de Martí Pol a Roda de Ter, en una festa homenatge que se li va fer. Em va posa r la pell de gallina i em va emocionar molt.

    M'he entretingut a buscar aquest nom al google, però no me n'he sortit...

    Bona setmana, Glòria

    ResponElimina
  3. Sempre que llegeixo aquest poema em fa l´efecte que me l´expliquen, vull dir que no fa massa concessions a l´estètica ni a les mètriques ( em sembla) sinó que va al gra i ho fa cruament,mostrant la realitat mostrant-la "com l´opaca grisor de les finestres".És el retrat molt viu d´una època.

    Carme, no era pas la Montserrat Carulla?

    ResponElimina
  4. Quadern de mots, si, una època no tant llunyana. Em recordo d'una novel·la que he llegit fa poc "Aigua de Colònia", que de segur ja coneixes.

    Carme, ben recitat és un poema que emociona,tan senzill i tan real. Si trobes el nom de l'actriu m'agradarà que m'ho diguis. Al nostre grup (bé, nosaltres som aficionats) ho sol recitar la Mertxe que també ho fa molt bé.

    Pais, si, es veritat, sembla que expliquin un conte, però l'Elionor no acaba com la ventafocs, ella sembla ser que va continuant darrera "l'opaca grisor de les finestres"

    BONA SETMANA A LES TRES!!! I UNA ABRAÇADA.

    ResponElimina