¡Quin Poeta! ¡Quin poema!...
Llegó con tres heridas:
la del amor,
la de la muerte,
la de la vida.
Con tres heridas viene:
la de la vida,
la del amor,
la de la muerte.
Con tres heridas yo:
la de la vida,
la de la muerte,
la del amor.
la del amor,
la de la muerte,
la de la vida.
Con tres heridas viene:
la de la vida,
la del amor,
la de la muerte.
Con tres heridas yo:
la de la vida,
la de la muerte,
la del amor.
Miguel Hernández
Ostres! No serà pas que no el conegués aquest poema! però ara mateix em fan plorar les tres ferides... bon dia, Glòria!
ResponEliminaTremenda la poesia. És que posa la carn de gallina.
EliminaBona nit, Carme!
Hi ha alguna altra cosa en aquesta vida que ens pugui ferir més.... calla, ara que hi penso i en els temps que vivim... la feina, potser.
ResponEliminaTens raó, Porquet. Avui en dia la feina fereix molt, fins a sagnar.
EliminaSempre m'ha impressionat aquest poema i cantata pel Serrat encara més.
ResponEliminaÉs que en Serrat també és de posar la carn de gallina.
EliminaQuin sentiment!