En el Homenatge que en 2010 varem fer a Salvador Espriu em va tocar recitar aquest poema. Em va copsar. I cada cop que el torno a llegir sento la mateixa emoció.A la memòria de Pompeu Fabra,
Mestre de tots.
Bevíem a glops- aspres vins de burla
- el meu poble i jo.
- Escoltàvem forts
- arguments del sabre
- el meu poble i jo.
- Una tal lliçó
- hem hagut d'entendre
- el meu poble i jo.
- La mateixa sort
- ens uní per sempre:
- el meu poble i jo.
- Senyor, servidor?
- Som indestriables
- el meu poble i jo.
- Tenim la raó
- contra bords i lladres
- el meu poble i jo.
- Salvàvem els mots
- de la nostra llengua
- el meu poble i jo.
- A baixar graons
- de dol apreníem
- el meu poble i jo.
- Davallats al pou,
- esguardem enlaire
- el meu poble i jo.
- Ens alcem tots dos
- en encesa espera,
- el meu poble i jo.
Salvador Espriu
dijous, 17 de març del 2011
"EL MEU POBLE I JO" de Salvador Espriu
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Poca cosa més es poden afegir a aquests excelsos mots. Nomésa afegir que l'espera a mi ja no m'encén, potser m'avorreix.
ResponEliminaJa ho diuen que el que espera desespera (o s'avorreix d'esperar). Però no em de perdre l'esperança, Porquet!
ResponEliminaRecordant el que va dir Lluís Llach de les seves cançons antigues... he de dir que toca molt i molt la moral i desespera i avorreix i "emprenya" (com em sembla que va dir ell) que unes paraules que tenen tants anys continuïn sent tan actuals.
ResponEliminaCom es pot mantenir l'encesa espera?
Bona, pregunta, Carme. Però crec que molts de nosaltres ho estem fent el millor que sabem, dintre de les nostres possibilitats, que són...les que són, per mantenir-la encesa!
ResponEliminaQue significa aquesta estrofa?
ResponEliminaDavallats al pou,
esguardem enlaire
el meu poble i jo.