dijous, 17 de març de 2011

"EL MEU POBLE I JO" de Salvador Espriu



En el Homenatge que en 2010 varem fer a Salvador Espriu em va tocar recitar aquest poema. Em va copsar. I cada cop que el torno a llegir sento la mateixa emoció.

                                                   A la memòria de Pompeu Fabra,
                                                                                   Mestre de tots.

Bevíem a glops
aspres vins de burla
el meu poble i jo.
Escoltàvem forts
arguments del sabre
el meu poble i jo.
Una tal lliçó
hem hagut d'entendre
el meu poble i jo.
La mateixa sort
ens uní per sempre:
el meu poble i jo.
Senyor, servidor?
Som indestriables
el meu poble i jo.
Tenim la raó
contra bords i lladres
el meu poble i jo.
Salvàvem els mots
de la nostra llengua
el meu poble i jo.
A baixar graons
de dol apreníem
el meu poble i jo.
Davallats al pou,
esguardem enlaire
el meu poble i jo.
Ens alcem tots dos
en encesa espera,
el meu poble i jo.

           Salvador Espriu

4 comentaris:

  1. Poca cosa més es poden afegir a aquests excelsos mots. Nomésa afegir que l'espera a mi ja no m'encén, potser m'avorreix.

    ResponElimina
  2. Ja ho diuen que el que espera desespera (o s'avorreix d'esperar). Però no em de perdre l'esperança, Porquet!

    ResponElimina
  3. Recordant el que va dir Lluís Llach de les seves cançons antigues... he de dir que toca molt i molt la moral i desespera i avorreix i "emprenya" (com em sembla que va dir ell) que unes paraules que tenen tants anys continuïn sent tan actuals.

    Com es pot mantenir l'encesa espera?

    ResponElimina
  4. Bona, pregunta, Carme. Però crec que molts de nosaltres ho estem fent el millor que sabem, dintre de les nostres possibilitats, que són...les que són, per mantenir-la encesa!

    ResponElimina