dimecres, 23 de març de 2011

*"ACASO..." de Antonio Machado

A ell també el va sorprendre un dia la primavera i el renéixer de noves  il · lusions.


Como atento no más a mi quimera
no reparaba en torno mío, un día
me sorprendió la fértil primavera
que en todo el ancho campo sonreía. 

Brotaban verdes hojas
de las hinchadas yemas del ramaje,
y flores amarillas, blancas, rojas,
alegraban la mancha del paisaje. 

Y era una lluvia de saetas de oro,
el sol sobre las frondas juveniles;
del amplio río en el caudal sonoro
se miraban los álamos gentiles. 

Tras de tanto camino es la primera
vez que miro brotar la primavera,
dije, y después, declamatoriamente:
—¡Cuán tarde ya para la dicha mía!

Y luego, al caminar, como quien siente
alas de otra ilusión: —Y todavía
¡yo alcanzaré mi juventud un día!




                                Antonio Machado

10 comentaris:

  1. "Mi infancia son recuerdos de un patio de Sevilla,
    y un huerto claro donde madura el limonero..."
    Molt gran Machado.

    Bona nit Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un gran dels grans Machado, ja ho pots ben dir.
      Haure'm de rellegir-lo més!
      Gràcies per la teva visita i el teu comentari, Pere.
      I bona nit! :)

      Elimina
  2. He vist al títol Machado i he pensat en el Pere. Crec que ja em passarà així, per sempre. :)

    I clico i aquí el trobo... ell, reforçant sempre aquesta associació de l'un i de l'altre dins del meu cap.

    Bon dia Glòria, Bon dia Pere!!!!

    El poema preciós i esperançador... les il·lusions, quanta falta ens fan quan no les sentim.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina psicologia que tens, nena. Efectivament en Pere ja ha passat. Ha sigut un honor per mi.
      Ajuden a viure les il·lusions. Hem de procurar que no ens en faltin mai!
      Una abraçada!

      Elimina
  3. Quin poema tan bonic! És genial, Machado. Potser també ens arribarà la primavera a nosaltres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oi que si? Machado té uns poemes preciosos.
      Segur que ens arribarà la Primavera, amb noves il·lusions.

      Elimina
  4. Antonio Machado, un dels meus poetes preferits en llengua castellana... El trobo molt proper i s'estima molt la natura. Segur que si no perdem la il·lusió, també tindrem la nostra primavera...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Veig que tenim gustos una mica assemblats, M. Roser. A mi també m'agrada molt Machado.
      La il·lusió és el motor que ens impulsa. Si la perdem, que queda?...Potser només l'esperança.

      Elimina
  5. Sembla una paradoxa, recuperar la joventut al fer-se gran. Però veure com reneix tot és símptoma de primavera, d'esperança.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Primavera = joventut, renaixement. Sobre tot en poesia.
      I Machado també la va trobar per segona vegada.

      Elimina