Garcia Lorca, inconfusible, amb el seu simbolisme i les seves belles metàfores, en un dels seus coneguts poemes del "Romancero Gitano". Amb Paco Ibañez, gentilesa de la Carme :)
La luna vino a la fragua
con su polizón de nardos.
El niño la mira, mira.
El niño la está mirando.
En el aire conmovido
mueve la luna sus brazos
y enseña, lúbrica y pura,
sus senos de duro estaño.
—Huye luna, luna, luna.
Si vinieran los gitanos,
harían con tu corazón
collares y anillos blancos.
—Niño, déjame que baile.
Cuando vengan los gitanos,
te encontrarán sobre el yunque
con los ojillos cerrados.
—Huye, luna, luna, luna,
que ya siento los caballos.
—Niño, déjame, no pises
mi blancor almidonado
El jinete se acercaba
tocando el tambor del llano.
Dentro de la fragua el niño
tiene los ojos cerrados.
Por el olivar venían,
bronce y sueño, los gitanos.
Las cabezas levantadas
y los ojos entornados.
¡Cómo canta la zumaya,
ay, cómo canta en el árbol!
Por el cielo va la luna
con un niño de la mano.
Dentro de la fragua lloran,
dando gritos, los gitanos.
El aire la vela, vela.
El aire la está velando.
Federico Garcia Lorca
Hi afegeixo en Paco Ibañez
ResponEliminaÉs clar, el que faltava!
ResponEliminaGràcies, ja he posat l'enllaç :)
Quin ritme, quines imatges! Quan el llegim a l'aula posaré aquest bloc ;)
ResponEliminaPetons.
Ai, que bé!
EliminaGràcies, maca :)
És un poema preciós. A l'institut ens el van fer aprendre de memòria. :)
ResponEliminaHola, Gerònima!
EliminaÉs un poema amb molta força, molt adequat per recitar.
Segur que ho feies molt bé!
Petons!
un poema molt musical, d'aquells que queda i arriba, una obra de mestre
ResponEliminagràcies glòria per compartir-lo i pel teu suport al bloc !
una abraçada
joan
És un poema rodó, certament. Visual, musical, potent.
EliminaGràcies a tu, Joan. Tens un bloc molt atractiu i ple d'una poesia molt bona. Felicitats!
Una abraçada.
Agrada rellegir-lo i tornar-lo a escoltar.
ResponElimina...fins a saber-lo de memòria, veritat?
EliminaGràcies, Novesflors, m'agraden les teves visites!
Realment és un poema molt "gitano", expressa el tarannà senzill de les persones d'aquesta ètnia, per altra banda tan rica en expressions folklòriques...
ResponEliminaPetonets.
Un conferenciant, que deia que hi entenia, assegurava que la lluna és la mort que va a buscar al gitanet.
EliminaPot ser si...
Petonets!
Sort que he llegit...perque tenia l'enllaç del Paco Ibánez a punt per engarxar-lo...
ResponEliminaÉs que la poesia i la música sempre van de bracet, oi?
Si, i amb les obres de Garcia Lorca molt més encara. Són tan musicals aquests poemes del Romancero Gitano.
EliminaGràcies, bonica.