dimarts, 15 de març de 2011

*"ROMANCE DE LA LUNA, LUNA", de Federico Garcia Lorca


Garcia Lorca, inconfusible, amb el seu simbolisme i les seves belles metàfores, en un dels seus coneguts poemes del "Romancero Gitano". Amb  Paco Ibañez, gentilesa de la Carme :)



La luna vino a la fragua
con su polizón de nardos.
El niño la mira, mira.
El niño la está mirando.


En el aire conmovido
mueve la luna sus brazos
y enseña, lúbrica y pura,
sus senos de duro estaño.


—Huye luna, luna, luna.
Si vinieran los gitanos,
harían con tu corazón
collares y anillos blancos.
 

—Niño, déjame que baile.
Cuando vengan los gitanos,
te encontrarán sobre el yunque
con los ojillos cerrados.


—Huye, luna, luna, luna,
que ya siento los caballos.
—Niño, déjame, no pises
mi blancor almidonado


El jinete se acercaba
tocando el tambor del llano.
Dentro de la fragua el niño
tiene los ojos cerrados.


Por el olivar venían,
bronce y sueño, los gitanos.
Las cabezas levantadas
y los ojos entornados.



¡Cómo canta la zumaya,
ay, cómo canta en el árbol!
Por el cielo va la luna
con un niño de la mano.


Dentro de la fragua lloran,
dando gritos, los gitanos.
El aire la vela, vela.
El aire la está velando.


            Federico Garcia Lorca

14 comentaris:

  1. És clar, el que faltava!
    Gràcies, ja he posat l'enllaç :)

    ResponElimina
  2. Quin ritme, quines imatges! Quan el llegim a l'aula posaré aquest bloc ;)
    Petons.

    ResponElimina
  3. És un poema preciós. A l'institut ens el van fer aprendre de memòria. :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, Gerònima!
      És un poema amb molta força, molt adequat per recitar.
      Segur que ho feies molt bé!
      Petons!

      Elimina
  4. un poema molt musical, d'aquells que queda i arriba, una obra de mestre

    gràcies glòria per compartir-lo i pel teu suport al bloc !
    una abraçada
    joan

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un poema rodó, certament. Visual, musical, potent.
      Gràcies a tu, Joan. Tens un bloc molt atractiu i ple d'una poesia molt bona. Felicitats!
      Una abraçada.

      Elimina
  5. Agrada rellegir-lo i tornar-lo a escoltar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ...fins a saber-lo de memòria, veritat?
      Gràcies, Novesflors, m'agraden les teves visites!

      Elimina
  6. Realment és un poema molt "gitano", expressa el tarannà senzill de les persones d'aquesta ètnia, per altra banda tan rica en expressions folklòriques...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un conferenciant, que deia que hi entenia, assegurava que la lluna és la mort que va a buscar al gitanet.
      Pot ser si...
      Petonets!

      Elimina
  7. Sort que he llegit...perque tenia l'enllaç del Paco Ibánez a punt per engarxar-lo...
    És que la poesia i la música sempre van de bracet, oi?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, i amb les obres de Garcia Lorca molt més encara. Són tan musicals aquests poemes del Romancero Gitano.
      Gràcies, bonica.

      Elimina