divendres, 31 d’octubre de 2014

" EL SILENCI DELS MORTS " de Joan Vinyoli

Avui les tradicions recorden la Mort. El poema d'avui en parla d'una manera bellíssima. Un poema per rellegir, que emociona.



La terra cobra el delme. No parlem,
però, dels morts i fem-nos lentament
al pensament que alguna cosa d’ells
és molt a prop.


Visquem-ne acompanyats
com si només ens departís una paret de fum
que priva sols de veure’ns. Llur silenci
se’ns fa sensible, de vegades,
intensament, en un record.


No deixis de voltar-te
de les seves imatges. Cada dia
posa’ls flors al costat, per si poguessin
sentir la flaire de les roses.


Què sabem de cert
de llur manera d’ésser? Preservem les coses
que van tocar, deixem-les allà on eren,
quietament. I potser un dia
se’t manifestaran.


I si no ho fan, espera
pacientment, contemplativament,
tota la vida. Viu la teva vida
mesclada amb ells.
Usa dels morts així.


                 Joan Vinyoli


Imatge: Horacio Obaya

18 comentaris:

  1. el gran Vinyoli sempre té les paraules mes adients

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un poema que parla dels morts d'una manera molt encertada, és una bona forma d'acceptar la perdua dels éssers estimats.

      Elimina
  2. Els reservarem unes quantes castanyes i un grapat de panellets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Perquè no? Coses semblants fan en altres cultures.

      Elimina
  3. És llei de vida, tornem a la terra...
    Petonets, Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan ens donen la vida la mort hi va de propina. I l'hem de acceptar.
      Petonets, M.Roser

      Elimina
  4. Respostes
    1. Si, pensar en ells com si formessin part de la nostra vida quotidiana. I en certa manera és així.

      Elimina
  5. boníssim poema! oportuna tria!
    abraçades i bona castanyada i moniatada

    ResponElimina
    Respostes
    1. I bona panelletada!
      Jo també t'ho desitjo, Elfree.

      Elimina
  6. Trobar les paraules per parlar amb el que no hi són, però formen part del nostre viatge.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre hi ha un diàleg intern amb els que més hem estimat. I conservem els records, els nostres i els seus.

      Elimina
  7. Respostes
    1. És l'únic que tenim segur. La terra cobre el delme sempre.

      Elimina
  8. La companyia constant dels que estimem i ja no hi són.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Però que sempre viuen en nosaltres i que ens ajuda a no trobar-nos tan sols, tan orfes.

      Elimina
  9. Parece que te hubieras pasado a las pinturas. Me gustan esas texturas.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En muchas ocasiones me cuesta más elegir la imagen que el poema. Esta en concreto me cautivo, veo que a ti tambien te gusta. Me alegro.

      Gracias por tu comentario y tu visita que espero no sea la última.

      Elimina