dimecres, 29 d’octubre de 2014

"LAS ABARCAS DESIERTAS" de Miguel Hernández

El 30 d'octubre del 1910 va néixer Miguel Hernàndez. En el poema d'avui recorda la seva trista infància. Dissortadament la seva curta vida tampoc va ser gaire feliç.



Por el cinco de enero,
cada enero ponía
mi calzado cabrero
a la ventana fría.

Y encontraban los días,
que derriban las puertas,
mis abarcas vacías,
mis abarcas desiertas.

Nunca tuve zapatos,
ni trajes, ni palabras:
siempre tuve regatos,
siempre penas y cabras.

Me vistió la pobreza,
me lamió el cuerpo el río,
y del pie a la cabeza
pasto fui del rocío.

Por el cinco de enero,
para el seis, yo quería
que fuera el mundo entero
una juguetería.

Y al andar la alborada
removiendo las huertas,
mis abarcas sin nada,
mis abarcas desiertas.

Ningún rey coronado
tuvo pie, tuvo gana
para ver el calzado
de mi pobre ventana.

Toda la gente de trono,
toda gente de botas
se rió con encono
de mis abarcas rotas.

Rabié de llanto, hasta
cubrir de sal mi piel,
por un mundo de pasta
y un mundo de miel.

Por el cinco de enero,
de la majada mía
mi calzado cabrero
a la escarcha salía.

Y hacia el seis, mis miradas
hallaban en sus puertas
mis abarcas heladas,
mis abarcas desiertas.


                  Miguel Hernández


Imatge: C.Trigo

10 comentaris:

  1. És molt punyent, i més llegint-lo avui, que la pobresa infantil, avança.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, Xavier. Coses que semblaven superades tornen. I això és molt trist.

      Elimina
  2. Respostes
    1. Si, Carme, penso, pel que he llegit, que, com tu saps, Miguel Hernández va tenir una vida molt desgraciada, de petit amb un pare dictador que el va obligar a deixar els estudis i després amb la maleïda guerra, fins a morir a la presó als 31 anys. I entre mig la mort d'un fill.
      Quina vida. Pobrissó!

      Elimina
  3. Respostes
    1. Emociona, hi ha tanta sensibilitat en la seva poesia!

      Elimina
  4. Aquest poema de Miguel Hernández és molt trist, ( de klinex a la vora) però a mi és dels que més m'agraden...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un poema trist. Però el més trist és que és autobiogràfic.
      Petonets. I bon cap de setmana

      Elimina
  5. Respostes
    1. Si, pobre, no va tenir gaires dies feliços en la seva curta vida.

      Elimina