dilluns, 6 d’octubre de 2014

PER QUÈ? de Miquel Costa i Llobera

Miquel Costa i Llobera és una figura cabdal de l'anomenada escola mallorquina, és l'autor d'una obra no gaire extensa, però de gran importància en l'evolució de la poesia catalana moderna. La seva és equilibrada, elegant i bella.






Per què mai té tal encant
com mig oberta una flor?
Per què és tan dolça pel cor
la paraula d’un infant?

Per què l’auba és molt més bella
que el migdia lluminós?
Per què és tot més agradós
quan és encara poncella?

Poncella, esperança, aubada...
sou aquí baix lo millor,
perquè la vall de dolor
no és lloc de cosa acabada.

                 M. Costa i Llobera


Pintura R. Alonso

12 comentaris:

  1. Respostes
    1. Els inicis són bells perquè estan plens d'il·lusions i d'esperances.

      Elimina
  2. Respostes
    1. La poncella és molt atractiva, però no és atraient la flor oberta i que ofereix el seu perfum i el seus pètals?

      Elimina
  3. És que amb el pas el temps, s'espatlla la innocència de les coses...
    Petones.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amb el pas del temps s'espatlla tot el que fa referencia al físic de les persones, però a vegades els seus valors espirituals i morals augmenten i això també és cosa agradosa.

      Elimina
  4. per què els inicis sempre son el millor.

    ResponElimina
  5. En els inicis hi ha la il·lusió. En la mirada d'un infant, en els jocs dels cadells, en el somriure de l'alba...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Però la il·lusió no s'ha de perdre necessàriament. Em de mirar de conservar-la.

      Elimina
  6. Penso com en Xavier, és a causa de la il.lusió dels inicis...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Perdre la il·lusió és trist i, potser, inevitable, però penso que sempre se'n poden trobar de noves que ajudin a fer aquesta vida més agradable.

      Elimina