divendres, 3 d’octubre de 2014

" LLUNA " de Carme Guasch

La poeta de Figueres sent com creix el seu dolor davant de la bellesa enlluernadora d'una lluna plena.



La lluna, càndida,
estén un vel de núvia de silenci
damunt dels camps insomnes.
La nit s’ha vestit de cerimònia
amb lluentons ingràvids. 
 Intrusa i solitària,
contemplo la nupcial litúrgia,
mentre un esclat d’enveja
m’omple de lava
tots els volcans de l’ànima.

                 Carme Guasch 


18 comentaris:

  1. A vegades, la bellesa enlluernadora, ja ho té això, segons l'estat d'ànim que tenim, fa créixer una mena de desconsol, per no poder abastar-la... Per sentir-la inaccessible...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho expliques molt bé, Carme.Potser és un sentiment una mica egoista, però molt humà.

      Elimina
  2. Respostes
    1. Jo la considero molt bona, però la seva poesia sempre és força trista.

      Elimina
  3. Els únics lluentons q no hem cansen són els de la nit

    ResponElimina
  4. És curiós que la contemplació de la bellesa pugui fer-te sentir malament, trobo que més aviat hauria de ser a l'inrevés, que suavitzés les penes...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una contradicció potser, però si que és cert que tanta bellesa pot aclaparar-nos quan la tristesa ens posseeix. En el cas de Carme Guasch és la enveja la que provoca aquest sentiment.
      Petonets!

      Elimina
  5. Tota ànima té volcans. Apagats i sense lava, alguns volem revifar-los. Aquesta bellesa enlluernadora, que neguiteja...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Neguiteja e incomoda. Trasbalsa. Quin contrasentit!

      Elimina
  6. Una imatge i una poesia molt agradables de veure i llegir.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Jordi. Un plaer la teva visita i el teu comentari.
      Celebro que t'agradi la poesia.
      :)

      Elimina
  7. La lluna sempre copsa el nostre estat d'ànim millor que ningú. Belles paraules les de la poeta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La lluna té un gran poder sobre l'estat d'ànim de les persones, però no a totes provoca el mateixos sentiments.
      M'alegra que la poesia et sembli bonica, Bruixeta.

      Elimina
  8. La nit es vesteix de lluentons ingràvids... m'ha encantat, la lluna i les estrelles ens fascinen, i els poetes estan allà per traduir-ho en mots bells... petonets

    ResponElimina
    Respostes
    1. La nit fascina als poetes, una gran inspiradora, certament. Si n'hi ha de poemes parlant-ne! Se'n podria fer una biblioteca.
      Petonets!!!

      Elimina
  9. Respostes
    1. He,he...
      Gràcies per inclourem entre els poetes, guapa!

      Elimina