divendres, 1 d’abril de 2011

"CANÇÓ" de Clementina Arderiu

 L'amor es tan dolc... Peró a l'autora no li agrada un amor tan ensucrat, ella el vol més saborós, un amor amb el regust de les espècies.



Si jo et tingués vespre i matí
     sempre en ma dansa,

si jo et sabés lligat a mi
     sense mudança,

¿fóra l'amor com ara és,
     tan dolça i fina?

Sense l'angúnia d'un després
     que l'enverina,

l'hora que fuig, tot i el renou,
     seria fada,

tal com la menja que no es cou
     especiada.


                   Clementina Arderiu

6 comentaris:

  1. Oh! És preciós! De veritat. Gràcies per a fer-nos-el descobrir!

    ResponElimina
  2. M'ha agradat doblement.

    El poema és molt bo.

    Tinc un quadre penjat a la cuina (que és un trencaclosques) molt semblant al de la foto, i és que jo, a la cuina, sempre tinc obert el calaix de les espècies, en poso a gairebé tot el menjar.

    ResponElimina
  3. M´ha fet gràcia Glòria, és com si m´ haguessis llegit una mica els pensaments.
    Mentre el llegia m´ha vingut al cap el llit antic de Clementina Arderiu i Carles Riba a la seva casa de Cadaqués, tal com va explicar Pau Riba en un programa de Tv3. i he pensat en la dolçr especiada ;-)

    ResponElimina
  4. De res, Porquet, estic contenta de que t'agradi. Tot i sent un poema d'amor no deixa de tenir el seu "puntet"...

    ResponElimina
  5. Quadern de Mots, així tu ets de les agosarades que fan experiments i innovacions amb el menjar?. Ja em passaràs alguna recepta, que jo sóc molt ensopida a la cuina...

    ResponElimina
  6. Pais, que deuria explicar Pau Riba del llit dels avis que t'ha fet pensar en la dolçor especiada? ;-)
    El que no tenia ni idea és que fos el net d'aquests dos poetes. Aprenc un munt de coses blogegant!!!

    ResponElimina