divendres, 8 d’abril de 2011

"DEMOCRACIA (Assaig general)" de Miquel Martí i Pol

Martí i Pol té molts registres. Un humor irònic i sorneguer es trobe en moltes de les seves poesies, com aquesta d'avui.

Els figurants que seuen a la dreta
de l'escenari, que s'intercanviïn
regularment amb els de l'altra banda,
és a dir, amb els que seuen a l'esquerra. 
 
Quan es trobin al mig, es poden dir
tot el que els passi pel cap, des d'insults
a paraules amables, circumspectes,
poden adoptar un aire displicent,
o bé irritat, o de perdonavides,
i fins i tot poden iniciar
un simulacre de baralla física
que el públic sempre sol aplaudir amb ganes.

Un cop ben asseguts a les poltrones
que reprenguin la representació,
però tenint en compte que els papers
són canviats i cal posar més èmfasi
per tal de fer versemblant l'espectacle. 

Comptaré fins a tres.
--I jo?
--Un moment.
Vós... què? Vós a aplaudir i encara gràcies.
                             Miquel Martí i Pol

9 comentaris:

  1. i encara gràcies, certament, un gran poema!!!

    ResponElimina
  2. Ostres tu! d'aquest poema no me'n recordava i això que conec bé Martí Pol! Genial!

    ResponElimina
  3. Buena elección para estos momentos pre-electorales

    ResponElimina
  4. Ai, Júlia! malauradament ja pocs motius per aplaudir...
    als polítics. El poema si que mereix un gran aplaudiment.

    ResponElimina
  5. Carme, Martí i Pol té tanta poesia -i tan bonica- que és gaire bé impossible recordar-la tota.

    ResponElimina
  6. Si, Ada, ya empieza la pantomima que hemos de sufrir cada cuatro años. Los actores ya están dispuestos y el sufrido publico tambien.

    ResponElimina
  7. Molt bo, molt bo! En el fons i en la superfície tot és un teatre de mal gust.

    ResponElimina
  8. Si, noi. Teatre, pur teatre -i de mal gust-el que hem d'aguantar.

    ResponElimina
  9. No entenc el poema, doncs algú l'explica?

    ResponElimina