Martí i Pol té molts registres. Un humor irònic i sorneguer es trobe en moltes de les seves poesies, com aquesta d'avui.
Els figurants que seuen a la dreta
de l'escenari, que s'intercanviïn
regularment amb els de l'altra banda,
és a dir, amb els que seuen a l'esquerra.
de l'escenari, que s'intercanviïn
regularment amb els de l'altra banda,
és a dir, amb els que seuen a l'esquerra.
Quan es trobin al mig, es poden dir
tot el que els passi pel cap, des d'insults
a paraules amables, circumspectes,
poden adoptar un aire displicent,
o bé irritat, o de perdonavides,
i fins i tot poden iniciar
un simulacre de baralla física
que el públic sempre sol aplaudir amb ganes.
tot el que els passi pel cap, des d'insults
a paraules amables, circumspectes,
poden adoptar un aire displicent,
o bé irritat, o de perdonavides,
i fins i tot poden iniciar
un simulacre de baralla física
que el públic sempre sol aplaudir amb ganes.
Un cop ben asseguts a les poltrones
que reprenguin la representació,
però tenint en compte que els papers
són canviats i cal posar més èmfasi
per tal de fer versemblant l'espectacle.
Comptaré fins a tres.
--I jo?
--Un moment.
Vós... què? Vós a aplaudir i encara gràcies.
Miquel Martí i Pol
i encara gràcies, certament, un gran poema!!!
ResponEliminaOstres tu! d'aquest poema no me'n recordava i això que conec bé Martí Pol! Genial!
ResponEliminaBuena elección para estos momentos pre-electorales
ResponEliminaAi, Júlia! malauradament ja pocs motius per aplaudir...
ResponEliminaals polítics. El poema si que mereix un gran aplaudiment.
Carme, Martí i Pol té tanta poesia -i tan bonica- que és gaire bé impossible recordar-la tota.
ResponEliminaSi, Ada, ya empieza la pantomima que hemos de sufrir cada cuatro años. Los actores ya están dispuestos y el sufrido publico tambien.
ResponEliminaMolt bo, molt bo! En el fons i en la superfície tot és un teatre de mal gust.
ResponEliminaSi, noi. Teatre, pur teatre -i de mal gust-el que hem d'aguantar.
ResponEliminaNo entenc el poema, doncs algú l'explica?
ResponElimina