Com que Joan Maragall es un dels nostres GRANS poetes i a més aquest any es commemora el Centenari de la seva mort, m'he decidit a publicar un poema d'ell cada diumenge. Com un petit homenatge. Per altre banda és un poeta que em captiva. El d'avui no el coneixia i m'ha encantat. Es un poema d'amor bellisim. D'un amor total, fidel, sòlid. I per sempre.
- Quan te parlo i l'esguard se t'esgarria
i escoltes i em mig rius, però no em sents;
quan, fugint de prop meu, se'n va fent via
el teu esperit al bell atzar dels vents,
jo veig la nau del pensament que et porta
navegar al lluny de l'horitzó marí.
navegar al lluny de l'horitzó marí.
L'empenta de l'amor també és prou forta
per dur-me al teu costat fins en allí.
per dur-me al teu costat fins en allí.
Navego al teu costat com encantada,
empesa per l'amor que se me'n duu.
La via no conec ni l'encontrada:
sols sé que sóc l'esposa enamorada,
que avanço a vora teu i vaig amb tu.
empesa per l'amor que se me'n duu.
La via no conec ni l'encontrada:
sols sé que sóc l'esposa enamorada,
que avanço a vora teu i vaig amb tu.
- Mes tu ets la guiadora, tu la forta,
perquè en mig de la calma o la maror
saps que la nau del pensament que em porta
sempre retorna al port del teu amor.
Joan Maragall
Pintura de Ramon Casas
M'ha fet gràcia això d'incloure una resposta. Parlar a dues veus.
ResponEliminaEstà molt bé. Quan una dona està tan enamorada i entregada és mereix una resposta, un reconeixement.
EliminaBona nit, Quadern!
L'amor té formes sublims de fer escriure.
ResponEliminaÉs que aquest és un amor sublim, si més no, tal con l'explica.
EliminaBona nit, Cantireta!
Bona NIT ara a dormir
ResponEliminaBona nit, maca!!!!
ResponElimina