dimarts, 5 d’abril de 2011

"LA FONT" de Joan Teixidor

Records d'una infantessa joiosa en un paisatge olotí. Una poesia molt visual, amb unes imatges tan vívides que realment evoquen un quadre de Renoir.


Anàvem a la font quan ja queia la tarda,
resseguíem camins, corriols i dreceres,
ens arribava el cant que fa l'aigua i la pedra.
Érem els habitants d'un estiu de miracle,
tot era tan feliç que no ho enteníem.
Dames, cavallers, l'estol de nens i nenes,
el gaudi de la llum i l'hora fugissera,
els núvols divagant pel cel que s'enfosqueix
i trepitjant el verd el vestit blanc de Maria.
Ignoràvem Renoir però ja el pressentíem. 
             Joan Teixidor i Comes
 
Pintura de Auguste Renoir

4 comentaris:

  1. Oh! que bonic, aquest ignoràvem Renoir, però la el pressentíem. realment visual, com dius tu!

    Bon dia i bona setmana, Glòria!

    ResponElimina
  2. Fer les fontades, abans, era motiu de gresca i joia. Jo encara recordo fer algunes fontades per a berenar a la masia dels meus padrins.

    ResponElimina
  3. Hola, Carme. Aquests poemes que trobo tant bonics i que són poc coneguts m'agrada portar-los al blog per compartir-los. Estic contenta que t'hagi agradat.

    Jo també et desitjo una molt bona setmana, Carme!

    ResponElimina
  4. Jo també recordo les fontades que feia de petitona a Sant Hilari. Anàvem a la font del Sastre, a la del Rector, a la font Vella, hi ha un munt de fonts per allí! I lo bé que ho passàvem grans i menuts. Bonics records, Porquet!

    ResponElimina