Records d'una infantessa joiosa en un paisatge olotí. Una poesia molt visual, amb unes imatges tan vívides que realment evoquen un quadre de Renoir.
- Anàvem a la font quan ja queia la tarda,
- resseguíem camins, corriols i dreceres,
- ens arribava el cant que fa l'aigua i la pedra.
- Érem els habitants d'un estiu de miracle,
- tot era tan feliç que no ho enteníem.
- Dames, cavallers, l'estol de nens i nenes,
- el gaudi de la llum i l'hora fugissera,
- els núvols divagant pel cel que s'enfosqueix
- i trepitjant el verd el vestit blanc de Maria.
- Ignoràvem Renoir però ja el pressentíem.
- Joan Teixidor i ComesPintura de Auguste Renoir
Oh! que bonic, aquest ignoràvem Renoir, però la el pressentíem. realment visual, com dius tu!
ResponEliminaBon dia i bona setmana, Glòria!
Que significa?
EliminaFer les fontades, abans, era motiu de gresca i joia. Jo encara recordo fer algunes fontades per a berenar a la masia dels meus padrins.
ResponEliminaHola, Carme. Aquests poemes que trobo tant bonics i que són poc coneguts m'agrada portar-los al blog per compartir-los. Estic contenta que t'hagi agradat.
ResponEliminaJo també et desitjo una molt bona setmana, Carme!
Jo també recordo les fontades que feia de petitona a Sant Hilari. Anàvem a la font del Sastre, a la del Rector, a la font Vella, hi ha un munt de fonts per allí! I lo bé que ho passàvem grans i menuts. Bonics records, Porquet!
ResponEliminaAbans les Festes Majors dels pobles duraven tres dies. El tercer era el dia per cloure la festa amb una fontada. S'han acabat les fontades. Ja no es va a la font a buscar aigua. I si un dia d'excursió ens aturem a esmorzar en una font me n'adono que ningú no beu aigua. Tots van amb una llauna d'una multinacional a la mà.
ResponElimina