dimarts, 19 d’abril de 2011

"NO EM CULPIS A MI" de Montserrat Vayreda


Pertanyent a una nissaga d'artistes i intel·lectuals, va ser una notable poetessa  tan en català com en castellà. Aquest poema és d'amor, d'un amor adolescent fresc i tendre.

 Si vols vine amb mi
pel petit camí
que va a la muntanya,
si vols vine amb mi.

El sol s'alçarà
sobre les nostres testes,
la vida serà
plana com la mà.

Veurem camperoles
damunt cada camp,
de les flors més soles
jo te'n faré un ram.

Si un petó s'enreda
enmig del setí
de la galta teva
no em culpis a mi!
                                                      Montserrat Vayreda


Pintura: "La sega" Joaquim Vayreda

4 comentaris:

  1. Era germana d'en Joaquim? Almenys per aquest ruralisme que amara la poesia té tota la pinta!

    ResponElimina
  2. senzill i bonic, sembla l'escena bucòlica d'un quadre.

    ResponElimina
  3. No, Porquet, germans no eren, però si de la mateixa família. No he pogut aclarir quin grau de parentiu tenien, de moment.
    La escriptora empordanesa va viure del 1924 al 2006.
    Bon cap de setmana!

    ResponElimina
  4. Oi que sí, Quadern?
    Sembla la mateixa escena del quadre que encapçala el poema.
    Bon cap de setmana!

    ResponElimina