dimarts, 26 d’abril de 2011

"CANÇO DE PLUJA" de Josep Maria de Segarra


Quin poema més encisador!  Es un Sagarra tendre i delicat que parla d'amor.
No sents, cor meu, quina pluja més fina ?
Dorm, que la pluja ja vetlla el teu son...
Hi ha dues perles a la teranyina,
quina conversa la pluja i la font!
No sents, cor meu, quina pluja més fina?
No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?
Canten les gotes damunt la teulada,
ploren les gotes damunt del replà...
Gotes de pluja, gardènia que es bada...
No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?
¿No sents, cor meu, quina pau més divina,
amb la música dels núvols desfets?
Pluja de nit, delicada veïna,
dentetes d'aigua en els vidres quiets...
No sents, cor meu, quina pau més divina?
¿No sents, cor meu, que la pena se'n va,
dintre aquest plor de la pluja nocturna,
i les estrelles somriuen enllà?
Enllà somriu un mantell tot espurna...
No sents, cor meu, que la pena se'n va?
No sents, cor meu, quina pluja més fina?
No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?
No sents, cor meu, quina pau més divina?
No sents, cor meu, que la pena se'n va?
No sents, cor meu, quina pluja més fina?
                  Josep Maria de Sagarra

 

8 comentaris:

  1. Ooooooooooh!!!!!

    Sóc una mica rareta però tot el referent a la pluja i els núvols em sedueix. De tota manera el poema és preciós, dolç, suau..

    ResponElimina
  2. Aquest sí que el coneixia, molt, l'he llegit molts cops, és d'una dolçor immensa

    ResponElimina
  3. No m'estranya que t'agradi la pluja, Quadern, pot ser molt seductora. Mira sinó quin poema tan tendre ha inspirat a Sagarra.

    ResponElimina
  4. Dels poemes d'amor de Sagarra és dels que més m'agraden.
    Veig que ha tu també, Carme.
    Aquest i "Aiguamarina" són els meus preferits.

    ResponElimina