Després d'aquesta setmana de poemes patriòtics llegiren un poema d'amor, d'un amor quotidià i senzill. Verdader.. A la dona que estima i que li ha donat un fill. L'amor que l'omple de joia s'ha tornat prometedor...
Una vida, dues vides,
quantes vides teniu vós?
Vós teniu la meva vida
i la vida de tots dos.
Vós teniu la vida xica
d'un infant que ve de lluny;
flor d'amor, fruita bonica,
com les cireres pel juny.
Vós sou la branca que es torça
en senyal de plenitud.
Vós teniu tota la força
de la meva joventut.
Vós porteu en la mirada
tot el goig del viure clar
i en la falda curullada
la collita de demà.
L'amor que ens omple de joia
s'ha tornat prometedor.
Un infant com una toia
amb els ulls plens de claror...
Una vida, dues vides,
quantes vides teniu vós?
Vós teniu la meva vida
i la vida de tots dos.
Joan Maria Guasch
Quina vida, la nostra, de (re)tenir la dels fills i la dels ulls que ens miren. Gràcies per venir, i per l'estona :0)
ResponEliminaUna vida molt entregada, es veritat
EliminaVaig venir perquè tenia ganes de veure-us. Tens una família maquísíma! Les gràcies, dons, a tu.
L'amor de mare, el més sincer del món. Un poema molt bonic per començar la setmana :)
ResponEliminaJa ho pots ben dir. Les mares donen amor incondicional.
EliminaGracies per venir ahir, bonica, em va fer il.lusió!
"Vos teniu la meva vida i la vida de tots dos"....Preciós.
ResponEliminaUn poema d'amor senzill i ple de sentiments!!!
Petons de bona nit.
A mi m'agrada també per això, per la senzillesa en que parla dels seus sentiments, de les seves il·lusions.
ResponEliminaFins aviat!
(vens a Corró, no?)
(Segons el que digui En Mauri...)
EliminaPetonets.
M'agradaria molt que hi fossis!
Elimina