diumenge, 17 d’abril de 2011

" VISTES AL MAR " (2) de Joan Maragall

Els dos últims poemes de "Vistes al mar". Gaudiu-los, son preciosos.




             IV
El vent se desferma
i tot el mar canta.
Mar brava, mar verda, mar escumejanta!
L'onada s'adreça;
venint s'ageganta,
avença i s'acosta
callada que espanta.
L'escuma enlluerna,
l'onada s'esberla
i cau ressonanta.
Mar brava, mar verda, mar escumejanta!


             V
Una a una, com verges a la dansa,
entren lliscant les barques en el mar;
s'obre la vela com una ala al sol,
i per camins que només elles veuen
s'allunyen mar endintre...
Oh cel blau! Oh mar blau, platja deserta,
groga de sol! De prop el mar te canta,
mentre tu esperes el retorn magnífic,
a sol ponent, de la primera barca,
que sortirà del mar tota olorosa.

                                  Joan Maragall


Pintura: Paco Navarro

4 comentaris:

  1. Respostes
    1. Les aparences enganyen, Cantireta. La mar té fama de ser traidora.

      Elimina
  2. La mar embravida té el seu encant, sinó has de sortir amb la barca, és clar...
    El poema diu, el mar canta...No serà alguna sirena???

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una mar embravida és de les coses belles que es poden contemplar...però fa basarda. I si has de sortir en barca, millor que ho ajornis, si es pot.
      Potser si que hi ha una sirena cantant, amb males intencions, que vol que els mariners es facin a la mar, malgrat la mala maror...

      Elimina