El poeta fa una metàfora amb el joc d'escacs. Els peons son els primers en caure. De vegades, però, també cauen els reis.De vegades els himnes
són per aquells que estan
sota la terra. Aquí, nosaltres vivim encara en el sinistre destí dels homes. I mirem com juguen a escacs. Avancen els peons per molts que en caiguin. Salten com els cavalls i, ràpids, obliqüen com l'alfil. Sacrifiquen la dama i, ja quasi perduts, enroquen. Que el rei aguanta fort, però segur que amb tots els atributs, ceptre i corona, acabarà caient.
Joan Vinyoli
|
Grans poetes, grans poemes. Un petit recull de poesies que m'han fet sentir, somniar, vibrar. I dels escriptors que amb la sensibilitat de la seva ploma les han creades.
dilluns, 4 d’abril del 2011
"JOC D'ESCACS" de Joan Vinyoli
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Una bona metàfora!
ResponEliminaHauria de llegir més Vinyoli, el conec poc.
Es que els escacs donen molt joc! (metafòricament parlant)
ResponElimina